L'ésser humà necessita el pa i el joc per viure. El pa per sobreviure i el joc per gaudir de la seva existència. Aquesta setmana comencen totes les competicions de futbol base i potser cal recordar que l'essència del futbol formatiu és gaudir de la participació del joc. És a dir, si preguntéssim als nostres joves futbolistes quina és la seva raó de pertànyer a l'equip, la resposta que sentiríem seria tan sincera com unànime: «Vull JUGAR a futbol».
Ells no hi entenen de grans respostes de geometria tàctica, ni d'entrenaments integrats, ni de sistemes de joc asimètrics, ni de treballs preventius, ni de superioritats numèriques o posicionals. Amb tan de temps de xerrada, l'entrenador ha oblidat que només volen JUGAR i aprendre.
La mainada tampoc sap per què els seus pares no deixen de cridar, com si tinguessin un joystick a la mà, perquè xuti, perquè passi, perquè ara corri o s'aturi. El pare escridassa l'àrbitre i fins i tot s'encara amb el d'un jugador de l'equip contrari. Quina casualitat que amb aquest nen feien el campus d'estiu junts. Algú el pot fer callar? Només volen JUGAR en pau.
Ells no saben que «els objectius» passen per pujar aquesta temporada, ni que al seu club no existeix una programació per a cadascuna de les disciplines tècnica, tàctica, física i psicològica que garantirien un context metodològic al seu desenvolupament com a jugador. Tampoc que no hi ha cap reglament intern que reguli la seva pràctica esportiva, ni que el club no té eines objectives per avaluar el seu progrés. També desconeixen si existeix una idea de joc comuna o si recollir el material i esforçar-se als entrenaments és treballar els valors. Ells només volen JUGAR i millorar.
Potser que ens aturem, ens separem una mica per tenir un camp més ampli de visió i engeguem una campanya paral·lela a la de «Prou violència» que es digui «Prou d'inútils» perquè de vegades, que els nens siguin feliços no és una qüestió de coneixements, ni de temps dedicat, sinó de voluntat. El futbol és el mitjà de desenvolupament cognitiu, emocional, personal i esportiu. És l'excusa per fer servir i fer créixer l'hemisferi dret, que regula la creativitat. És el context idoni per fomentar la socialització i normalitzar les desigualtats. És l'espai d'hàbit més saludable que hi ha actualment per combatre el sedentarisme i l'obesitat infantil. La pràctica del futbol implica l'acceptació de la norma, una bona actitud i el foment de valors. La seva aplicació didàctica va més enllà de guanyar o perdre, de pujar o baixar, de partits a «vida o mort».
El plaer per JUGAR que reclamen tots els jugadors ha de ser satisfet. Esforçar-se per ser millor o superar el rival fa que el mateix joc t'ofereixi solucions per gestionar el fracàs i de retruc assaborir l'èxit millorant l'autoestima i l'autoconfiança.
Tenim un transatlàntic amb un potencial sublim carregat de tancs educatius. Només cal ajustar les veles i que el timoner faci bé la seva feina, perquè aquesta vegada no hi ha retorn i no hi ha bots salvavides. Un minut mal invertit és un minut perdut.
Jo, personalment, reconec que sóc un inútil penjant quadres. Tinc les eines per fer-ho, però no sé utilitzar-les. És per això que em dedico a una altra cosa. D'aquesta manera no molesto i de pasada, no faig soroll ni tampoc malbé la paret que algú va construir en el seu moment.
