Per guanyar partits, s´ha de marcar. No hi ha més. I és clar, quan malbarates fins a cinc clares ocasions de gol, el resultat només pot ser: empat o derrota. I ahir va tocar derrota a mans d´un Ponferradina que, en canvi, en va fer prou amb un gol de Berrocal (56´) per sumar la seva primera victòria de la temporada fora de casa.

Poca gent, poquíssima, podia pensar que només una setmana després de la patacada encaixada dissabte passat a Alcorcón (6-1), el Llagostera seria capaç de reaccionar de la manera que ho va fer. No era fàcil. Els d´Oriol Alsina van retrobar-se amb el bon futbol, i les bones sensacions. Sòlids en defensa, els gironins van deixar clar que l´ensopegada a terres madrilenyes només va ser un mal dia, i que un mal dia el pot tenir tothom. Tot i així, malgrat que les formes van ser diferents, el valor final va ser el mateix: tres punts menys. Ahir, va ser la Ponferradina qui va sortir més endollat. Primer Yuri (4´) i, poc més tard, Berrocal, amb una rematada de cap, van intentar superar sense èxit Nico Ratti. Ahir, el porter del Llagostera va tornar a deixar clar la seva qualitat i va quedar totalment demostrat que els sis gols encaixats fa set dies a Alcorcón no van ser únicament culpa seva. Al minut 14´ va ser el Llagostera qui la va tenir. De manera incomprensible, Benja va fallar el més fàcil. Sol davant l´àrea, el 22 del Llagostera va rematar, però la pilota va acabar sortint fregant el pal quan el públic ja cantava gol. Tan clar va ser l´error, que fins i tot Oriol Alsina es lamentava a la banda posant-se les mans al cap. Tocava continuar. Quedava tot un món. El partit acabava de començar. A partir d´aquí la igualtat va ser la tònica predominant. En el 27´, Yuri es va plantar davant Ratti, a qui va fer tornar a lluir, i qui de forma monumental va evitar que la Ponferradina enviés l´esfèrica al fons de la xarxa, en una doble ocasió de perill. Ratti es tornava a reivindicar. El d´ahir va tornar a ser el Ratti de Saragossa i Valladolid.

La igualtat era absoluta. Bona mostra d´això es va poder comprovar quan en el 33´, Benja de nou va errar un gol mig cantat. En una bona acció amb Juanto, Benja va enganyar la defensa visitant per rematar la pilota, que va acabar sortint per damunt del travesser. I abans d´acabar la primera part, el Llagostera encara va disposar d´una darrera ocasió per marxar a vestidors guanyant, però el fort xut de Juanjo el va acabar atrapant finalment Roberto Santamaría.

A la represa, el Ponferradina va tornar a sortir amb molta més ambició, amb molta més gana, com ja havia fet en el primer quart d´hora de partit. O almenys aquesta era la sensació. I aquest treball va tenir la seva recompensa amb un gol al minut 56´, quan Berrocal, amb un fort xut, aconseguia superar Nico Ratti.

Ara més que mai, tocava tornar a treure aigua. De cop, s´havia girat més feina de la prevista. Tocava remuntar. Aquest cop, la sort no va estar del costat del Llagostera que, tot i seguir-ho intentant, no va tenir l´encert necessari per perforar la porteria visitant. En el 67´ era Giva qui ho va provar des de l´interior de l´àrea. A partir d´aquest moment, Oriol Alsina va introduir Ríos Reina i Chumbi damunt del terreny de joc per Samu De los Reyes i Benja, amb l´objectiu de donar aire fresc, però sobretot per intentar trobar el gol de l´empat. Un gol que hauria fet justícia. En el 76´ ho va provar Juanto, aprofitant una bona jugada de Masó per la dreta que desafortunadament va acabar sortint pel pal dret de Santamaría. S´arribava al tram final de partit. Era ara o mai. El Llagostera havia fet mèrits per arrencar com a mínim un empat. El futbol a vegades és cruel i injust. La sort també hi juga, i ahir li va donar l´esquena a l´equip d´Alsina. En el 85´ en una de les millors jugades col·lectives del partit i per cinquena vegada en la tarda d´ahir, el Llagostera va tornar a fallar el més fàcil. Juanto sol fallava davant Santamaría. Tocava córrer contra el temps. I ja se sap. Jugar-hi en contra no sol acabar bé. Al final, derrota, i tres punts més que es van escapar de Palamós.