Només un miracle justifica que el Llagostera aconseguís no només mantenir-se amb vida al primer acte, sinó també que pogués marxar al descans amb avantatge en el marcador. Disposat com sempre a fer-la grossa allà on sigui, aquest equip s'encomana al que sigui per fer saltar la banca cada dos per tres. I ahir, contra un Deportivo que va demostrar estar uns quants esglaons per sobre, els gironins van poder mantenir el tipus. Perquè René va aparèixer en els moments clau, perquè els davanters del conjunt gallec no van tenir el punt de mira afinat, i possiblement també perquè la sort va estar del bàndol blaugrana. Només això pot explicar que als 10 minuts de partit, el marcador no fos escandalosament a favor dels visitants. Si així hagués estat, ningú s'hauria estranyat. Adormit, glaçat i superat va sortir el Llagostera, que va veure com el seu rival li generava infinitat d'oportunitats en un tres i no res. Fins a sis aproximacions clares van acumular els gallecs abans del primer quart d'hora. Ni una més, ni una menys. Sense mig del camp, amb la dupla de centrals veient-les passar i amb els dos laterals contínuament superats, el Deportivo es va fer un tip de rondar la porteria de René. En només 10 minuts, l'eliminatòria hauria pogut quedar vista per sentència. Però no va ser així.

Quan alguns espectadors encara buscaven el seu seient a les graderies, Mendujanin va provar si René estava o no despert amb un xut des de fora de l'àrea que el porter andalús va blocar sense problemes. El gadità va ser un dels millors homes del partit i l'encarregat de mantenir a ratlla les insistents arribades dels foranis. És cert que Jorge Garcia, al 4, no va arribar per poc a rematar una falta botada des de tres quarts de camp en el primer avís local. Però era el conjunt de Víctor Sánchez l'amo i senyor del partit. Tenia la pilota, triangulava al seu gust i arribava amb moltíssima facilitat a l'àrea rival. D'aquesta manera, al 5, Mendujanin repetia l'acció d'uns minuts abans i es tornava a trobar amb René. Un instant després, era Oriol Riera el que fregava el 0-1, però la seva rematada de cap va llepar el pal esquerre. Encara més: Fede Cartabia, un corcó per la banda dreta, es va internar en solitari a l'àrea, però la seva rematada va sortir massa creuada. Al 9, va ser una altra vegada Oriol Riera el que va provar sort, però la seva rematada tampoc va trobar els tres pals.

No hi havia color. El Deportivo tenia el partit on volia i no havia decantat la balança cap al seu favor perquè no havia estat encertat en els últims metres. Al Llagostera, la pilota no li durava ni un segon als peus. Juanjo i Benja es feien un tip de buscar una esfèrica que gairebé mai els arribava; Escassi i Jordi López s'havien de multiplicar per poblar un mig del camp en inferioritat, perquè Eloy Gila i Juanto, massa ofensius, estaven més per córrer la banda que no pas per ajudar en tasques de creació. I a tot això, el Dépor tocava i tocava. Però va ser superar el quart d'hora, que l'escenari va canviar. Potser va ser el possible penal sobre Eloy Gila el que va encendre els ànims d'una aficio fins llavors força silenciosa. Però el cert és que Palamós va despertar i amb això, també va fer-ho l'equip, que va saber treure petroli de les poques aproximacions de les que va disposar. En una d'elles, al 22, va veure porteria. En una falta fora de l'àrea, la pilota es va estavellar a la tanca, però va quedar morta a peus dels blaugrana. L'esfèrica va volar cap a l'àrea, on la va collir Juanjo. El càntabre es va generar l'espai, va lluitar la seva posició i es va plantar davant Manu Fernández, a qui va afusellar (1-0). Els jugadors del Deportivo no s'ho podien creure. Tant els va afectar el gol que, durant uns minuts, van desconnectar. El públic va apujar els decibels i, per uns moments, el Llagostera s'ho va creure. Fruit de tot plegat, a punt va estar d'arribar el 2-0. Un malentès entre el central i Manu Fernández quasi li genera un gran maldecap a l'equip gallec en un remat de Benja.

Va ser un oasi enmig d'una veritable tempesta que ben aviat va tornar a caure. Els gallecs van despertar i van armar de nou l'ofensiva. Mendujanin va rematar a fora a la mitja hora i després va ser Lopo, de cap, el que a punt va estar d'empatar. També Juan Domínguez i Fede Cartabia van tenir el gol a les seves botes, però sense sort. Una de molt clara va ser per a Fajr, però el seu xut, al llindar del descans, el va rebutjar a córner un René molt inspirat.

Un 1-0 contra un Primera és motiu suficient per estar satisfet, però Oriol Alsina no havia acabat del tot satisfet amb el primer temps dels seus homes. El resultat era excel·lent, però el Deportivo havia fet el que havia volgut i calia retocar alguna cosa. L'entrada d'Imaz i Querol per Eloy Gila i Juanto només arrencar el segon temps va donar ales al Llagostera, que va sortir dels vestidors força entonat i amb la mirada posada a la porteria rival. Si al primer acte no havies tingut bandes, a la represa l'escenari va canviar. Més vertical i amb més presència, l'equip d'Alsina es va espolsar els nervis o els possibles temors que i podia generar un equip superior i va llençar-se en tromba a ampliar el marcador. Ríos, de falta directa, va buscar l'escaire i a punt va estar de fer el segon. El partit havia canviat. Però el que són les coses: si el Deportivo havia marxat de buit al descans tot i generar una infinitat d'ocasions, va ser letal en la primera que va tenir passat el descans. Una centrada passada al segon pal li va caure a Fede Cartabia, que va rebentar la pilota al fons de la porteria (1-1).

Clatellada. I de les fortes. És cert que el Deportivo mereixia marcar, però ho va fer en el pitjor moment possible. El Llagostera es va arronsar. Li havia fet mal l'empat; va tornar a recular uns metres i per moments, el panorama es va assemblar al del primer temps. Fins que a Luisinho se li van creuar els cables. En només un quart d'hora, el lateral del conjunt gallec va veure dues targetes grogues i va deixar el seu equip amb 10. L'heroica era encara possible. Amb inferioritat, els de Víctor Sánchez van baixar una marxa, mentre que Alsina feia entrar Pitu al mig del camp. Tot i així, en un contracop visitant al 74, la pilota va caure a peus d'Oriol Riera. El català es va inventar una rematada creuada i col·locada davant la que René ben poc hi va poder fer (1-2).

La resposta, un Llagostera a la desesperada buscant un resultat que permetès somiar a Riazor. Pitu va buscar el gol des de la frontal i a punt va estar d'aconseguir-lo (min. 75), l'assistent va anul·lar un gol de Juanjo per fora de joc (79); Querol, a boca de canó, no va trobar porteria (82); i ja al descompte, Pitu va obligar Manu Fernández a evitar l'empat amb una gran mà.