Quan el sorteig de la Copa va emparellar la UE Llagostera-Costa Brava amb el Deportivo, la diferència entre els dos equips no semblava tanta com la que dimecres es va veure a la gespa. Sobre el paper era un rival que permetia somiar. Per què no creure en la sorpresa? Als últims anys els gallecs han patit els efectes d'una inestabilitat extraesportiva que ha esborrat el rastre d'una etapa daurada en la qual van ser "súper". Amb Victor Sánchez del Amo però, semblen haver trobat la Torre d'Hèrcules que els dugui pel bon camí. Ha construït un bon equip, i el més important, una bona proposta de joc que manté fins i tot amb els menys habituals. Encara avui, 48 hores després del partit, la sensació continua sent que entre l'un i l'altre hi ha massa distància. És cert que només els separa una sola categoria, però al camp... El Llagostera va perdre tot i fer un dels millors partits de la temporada. No se li pot retreure res. La derrota els servirà per créixer. Com en el joc de les 7 diferències. El Deportivo té més qualitat tècnica, més potencial físic, més profunditat de plantilla, experiència per jugar sota pressió, història, massa social, pot semblar que fins i tot té més sort. La il·lusió pot gairebé amb tot però en aquest cas no va ser suficient. Acceptada la realitat i sense temps per lamentar-se, torna la lliga, amb dos desplaçaments complicats. Oviedo i Còrdova. I vet aquí la qüestió. Jugarà el Llagostera al Carlos Tartiere i al Nuevo Arcángel amb l'actitud de la Copa? Si ho fa, la primera victòria de la temporada fora de casa no es farà esperar més. Després ja podran preguntar-se si poden remuntar a Riazor. No hi ha impossibles, torres més altes han caigut, però per tombar aquesta necessitaran la força d'Hèrcules.
