Més de cinc mesos en zona de descens i el pitjor visitant de la categoria. Amb la derrota per la mínima de l'últim dissabte davant el Ponferradina (1-0), el Llagostera acumula ni més ni menys que 23 jornades consecutives ocupant zona de descens a Segona Divisió B. La darrera vegada que els gironins van quedar fora d'una de les quatre darreres places de la classificació, va ser després de la victòria a l'estadi palamosí davant el Valladolid (3-1). Era la novena jornada i els blaugrana s'enfilaven fins a la quinzena posició. Una alegria que va durar poc:?el cap de setmana següent, decepció estrepitosa a Alcorcón (6-1) i de nou al pou, d'on mai més ha pogut escapar l'equip.

Malgrat la dramàtica situació, una de les màximes que segueix al peu de la lletra el tècnic Oriol Alsina és la de no mostrar mai la bandera blanca de la rendició. Per això, després de perdre per enèsima vegada a fora i d'assenyalar l'àrbitre de torn (en aquesta ocasió el gallec Eiriz Mata) com un dels culpables de la desfeta, el maresmenc deia que «no ens queda cap més remei que oblidar-ho i seguir remant i competint com ho fem sepre».

El factor Palamós-Costa Brava

«Les lamentacions no serveixen per a res i el que cal fer és preparar-nos per afrontar una nova final a casa nostra» Amb aquest mateix missatge positiu i alhora ple de realitat, l'entrenador del Llagostera vol passar pàgina de la derrota a Ponferrada perquè ara tots els esforços tornen novament a concentrar-se a tirar endavant un nou match-ball a casa. En aquesta ocasió, el rival dels llagosterencs a Palamós serà el cuer, el Bilbao Athletic. Els del Cuco Ziganda es resisteixen a llançar la tovallola tot i la ratxa negativa de resultats i aquest dissabte contra els gironins esgotaran un dels últims cartutxos. De cara a la final de dissabte a Palamós i davant el filial basc, Oriol Alsina explica que a pesar de les derrotes a fora «estem vius i a veure quin dia podem combinar dues victòries seguides perquè no ho hem fet mai». «Com més ?equips hi hagi immersos en la lluita de baix, serà molt millor per a nosaltres». De moment, el descens colla però no ofega. O dit d'una altra manera: mentre hi ha vida hi ha esperança.

El pitjor visitant

Es una operació matemàtica que no canvia i que sempre dóna el mateix resultat: després d'una victòria, sempre arriba una derrota. El Llagostera, com és habitual aquesta temporada, va tornar a encaixar una derrota tot just quan venia de sumar una victòria. La il·lusió i trempera que va generar el 4 a 0 davant l'Alcorcón es va esfumar per culpa d'un resultat massa conegut i fàcil de preveure a fora. Ja sigui per un all o una ceba, ja sigui per les absències de peces clau a causa de les lesions, per la mala fortuna de cara a gol o per actuacions perjudicials de l'àrbitre de torn com el de passat dissabte a el Toralín quan un dubtós penal assenyalat per Eiriz Mata els va condemnar, el cas és que el resultat a fora sempre és un 1 a la travessa. Només es comptabilitzen dues excepcions: els empats a Montilivi davant el Girona (2-2) i l'esgarrapat al Martínez Valero contra l'Elx (1-1). Al Bierzo i enfront un rival directe, els d'Alsina ho van intentar però per dissetena vegada van tornar sense la victòria cap a Palamós. Les xifres dels llagosterencs a domicili fan posar els pèls de punta: 15 derrotes i 2 empats (2 punts de 51 possibles).