L

a determinació i els nervis d'acer li van donar dijous una medalla d'or incontestable a les aigües braves del Whitewater Stadium al complex esportiu de Deodoro, una de les seus de Rio 2016. Maialen Chourraut, euskalduna de Lasarte i amb un cognom d'origen francès, ha fet equip i front comú amb el seu marit i entrenador Xabier Etxaniz.

Als dos els uneix també el Parc del Segre, la instal·lació construïda per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i que ha estat clau en les seves vides i en les respectives trajectòries. Etxaniz va competir com a esportista a la Seu i després ha estat l'entrenador que ha tret el millor de Maialen que va decidir, ja fa més de deu anys, traslladar-se a viure a l'Alt d'Urgell per gaudir de les millors condicions i potenciar la seva progressió. La parella Chourraut-Etxaniz va tastar el primer èxit olímpic el 2012 quan només un petit error de la palista guipuscoana la va apartar de l'or i es va haver de conformar amb el bronze a Londres. Va ser només un punt i seguit perquè ambdós van decidir jugar fort amb un projecte esportiu i vital de quatre anys, del que n'han de sortir vencedors. «Nosaltres i la nostra família sabem el que ens ha costat».

Maialen Chourraut i Xabier Etxaniz van decidir ser pares després de Londres 2012 i un any després naixia l'Ane. Fins tres dies abans del part la Maialen va estar entrenant i, després de la cesària a la qual va haver de ser sotmesa, va tornar al seu K-1 de seguida que va poder. El nivell esportiu no se'n va ressentir perquè el 2015 va tornar als llocs d'honor internacional i va ser campiona d'Europa.

Arribava a Rio com a segona del rànquing mundial i amb molta experiència acumulada. I amb la seva filla Ane «que sempre ens acompanya a tot arreu des que va néixer. No he renunciat a res des que la vaig tenir, estic vivint com creix, no em perdo res, sóc mare i piragüista. Voldria que es tin?gués més en compte poder compaginar, en el cas de les mares, la vida familiar i la laboral. És una assignatura pendent».

I, a partir d'ara, tindrà motivació per continuar o Rio serà un punt final amb 33 anys? El marit i entrenador, Xabier Etxaniz, està convençut que encara li queda molt per donar. Ella manifesta que toca gaudir del moment. El d'una mare campiona olímpica.

La campiona olímpica, que fa més d'una dècada que s'entrena al Parc del Segre, es va recordar de Catalunya en la celebració de la medalla: «és clar que també és per a ells, des que visc i entreno a la Seu m'han fet sentir com a casa, com si fos al meu poble de Lasarte, i això ha estat molt important en el dia a dia, i per poder arribar fins aquí avui».

Una vida en convivència amb l'esport com a objectiu però que en els darrers anys ha tingut també una altra prioritat: «vam fer una aposta molt forta, tenir una filla, l'Ane, que ara té 3 anys. I ens ha sortit molt bé però era complicat en tots els sentits, també l'econòmic. Hem volgut que ens acompanyés sempre a tot arreu i per a una mare és vital estar al costat dels seus fills quan són tan petits, jo ho he gaudit i he pogut combinar-ho. S'ha de reivindicar la maternitat i la feina que fan molts mares; amb esforç tot és possible».