Quan Lidia Valentín creua la porta que dóna accés al mòdul d'halterofília ubicat al CAR de Madrid, un missatge li recorda el perquè dels seus triomfs com el d'ahir a Rio de Janeiro. «N'hi diuen sort, però és constància, n'hi diuen casualitat, però és disciplina; en diuen genètica, però és sacrifici. Ells parlen, tu entrena». Aquesta és la sentència que condueix pel camí de l'èxit al grup dirigit per Matías Fernández, el tècnic que tutela l'esportista lleonesa, de 31 anys, des de l'any 2008. Quan les seves trajectòries es van unir, Lidia Valentín feia ja vuit anys que residia a Madrid, on es va mudar l'any 2000. En tenia tot just quinze quan va creuar per primera vegada l'entrada del Centre d'Alt Rendiment madrileny amb el ferri propòsit de convertir-se en la millor aixecadora d'Espanya. Un repte que ja va assolir fa molt temps i que ara es complementa també amb la glòria olímpica.
