El Festival de Cinema de Girona va complir 20 anys en la seva darrera edició, finalitzada fa pocs dies. Un festival de curtmetratges que va començar gairebé com un diverttimento i ja és un dels més respectats de l'Estat i d'Europa.

Ara que tinc 20 anys, ara que encara tinc força i no tinc l'ànima morta...

Doncs sí, el festival bull. Però primer havia de ser el pulmó i el cor del cinema de curtmetratges, perquè era l'únic festival que hi havia. En haver-n'hi ja diversos un dels objectius, que era que els curts es veiessin, ja està assolit.

I ha aconseguit tot un prestigi.

En un principi es tractava simplement de mostrar l'obra de la gent que feia curts. En canvi ara ja hi ha una selecció que no existia, i busquem maneres d'afavorir que qui té talent continuï treballant.

Però a 2o anys un ja no s'ha de preocupar dels fills, ja van sols per la vida.

Ja estaria bé, viure de rendes. Però en aquest cas s'ha d'estar cada dia inventant coses noves per fer-lo més atractiu.

En 20 anys ha canviat més el cinema o nosaltres?

El cinema [amb contundència]. El que passa és que, com deia Oscar Wilde, és la vida la que imita l'art, i no l'art la vida. La gent segueix l'art, i l'art ha evolucionat. L'home també ha canviat molt, però penso que empès pels canvis que ha fet la tecnologia.

Un director de festival és un director de cinema frustrat?

(Riu). Potser sí, ara que ho diu, perquè de fet el que a mi m'agrada és dirigir pel·lícules. Dirigir el festival ho faig perquè no hi ha qui ho faci per mi. Com que ningú no feia promoció dels curts, vam crear el festival per fer-ne. No he deixat del tot la direcció però la tinc una mica abandonada. Però hi tornaré eh? Ara bé, sí, definitivament el director d'un festival de cine és un director de cinema frustrat.

Amb l'aparició del vídeo, qualsevol pot dirigir?

Sí, igual que amb la llengua qualsevol pot parlar i amb el llapis qualsevol pot escriure. Després ja ve el talent de cadascú. Però almenys ara el que té talent cinematogràfic el pot demostrar, mentre que abans podia no ser així.

No troba que la narració curta està millor valorada en literatura que en cinema?

És cert, i això que el cinema va néixer com a curtmetratges, ben bé fins a 1915. Però ara tornen a revaloritzar-se, els curts, la publicitat n'és un bon exemple. El problema és que es tendeix a valorar el cinema amb el fet de pagar una entrada, i és clar, això sí que el curt no ho té.

Falta un circuit comercial de curts?

És curiós, però quan vam crear el festival era amb la idea que fos un pas previ per a l'exhibició dels curts als cinemes. En canvi, el que hem aconseguit és que es creessin més festivals i que l'objectiu final dels curtmetratges sigui estar present a molts festivals. Havia de ser una plataforma per saltar al circuit de difusió i s'ha convertit en un circuit de difusió. En fi, aquesta és una altra de les meves frustracions.