la democràcia, més enllà de concepcions més o menys oníriques, es la capacitat del poble d'escollir els seus representants. Els Estats Units d'Amèrica són una democràcia estable des de fa més de 200 anys. Els seus 44 presidents han estat escollits, l'un darrere l'altre, des de molt abans que a Europa incloguéssim aquest terme en el vocabulari polític bàsic.
Ara, quan aquí ens crèiem en possessió de la veritat més absoluta i anàvem pel món donant lliçons als altres de democràcia, els americans ens han passat novament la mà per la cara. Amb l'elecció del senador Obama, ells ens han demostrat que el seu sistema no tan sols funciona, sinó que és capaç de realimentar-se. I, des del Vell Continent, no fem altra cosa que mirar-ho amb enveja.
No m'estranyaria que a partir d'ara aquí comencessin a sortir obames com bolets. És el que passa amb aquestes coses: a partir de l'original es poden fer infinites còpies. Espero que, en aquest cas, el plagi sigui creatiu. De fet Josep Pla ja havia dit que per plagiar calia tenir "molta lectura" i "molta memòria", i afegia "Ara tothom és original, perquè no sap res de res, ni un borrall".
Aquest "plagi creatiu" ha d'arribar al més aviat possible al nostre país perquè aquí també pugui canviar alguna cosa. Però els primers que s'han de mobilitzar són els joves i han d'entendre que s'han d'utilitzar els mitjans que tenim a l'abast, o sigui els partits polítics majoritaris. Ara és l'hora que hi entrin per fer política.
François Mitterrand, que també era un murri com en Pla, deia que "Hi ha sempre futur per a tots aquells que pensen en el futur".
