Canek Sánchez serà avui a Begur, on el cicle Nit dels Amants del Cinema presenta la pel·lícula Che, el argentino, de Steven Soderbegh.

Com es porta, ser el nét d'un mite?

Bah, normal. La meva mare em va preparar molt, de petit. Em deia que havia de fer la meva vida independentment de la que hagués dut el meu avi. D'adolescent sí que va resultar pesat.

Imagino l'expectació que aixecava entre els altres adolescents.

No va ser pesat pels adolescents, sinó per l'entorn burocraticorevolucionari. Jo vivia a Cuba i se suposava que havia de ser un exemple per als altres. En canvi, vaig ser un adolescent díscol.

Què pensaria el seu avi en veure's convertit quasi en una icona popular gràcies a la la foto que li va fer Korda?

Jo treuria el quasi. És una icona popular, de la cultura de masses, però sobre tot és una icona... capitalista: es troba en roba, articles de moda, etc. No sé si el molestaria, potser amb el seu gran sentit de l'humor negre es riuria de si mateix i de l'icona. Però no crec que hagués pensat mai acabar així.

I què pensaria de la Cuba d'avui?

En certa manera, és resultat de la Cuba que va ajudar a crear, tot i que s'ha desviat moltíssim dels ideals inicials. El fet que renunciés a tots els càrrecs a Cuba i marxés a continuar la revolució ja marca una distància. Tanmateix, com que la lògica d'algunes esquerres és no criticar el que passa a Cuba perquè això és donar armes a l'enemic, probablement tampoc no diria res. M'ho pregunto sovint, però no sóc endeví.

Doncs esperi ara: on estaria avui l'avi Che si no hagués mort?

Crec que hauria seguit la vida revolucionària. S'ha d'entendre que l'obsessió del Che era la revolució mateixa, molt més que el poder. Hauria continuat fins que l'edat l'hagués colpejat. Potser hauria acabat com un intel·lectual d'esquerres, o millor, un intel·lectual revolucionari. Però no assegut en un despatx ministerial.

I vostè, com veu la Cuba actual?

Primer cal tancar l'actual situació. Per més que Raul aparegi com a reformista -ho diré descarnadament- no podrà concretar les reformes mentre Fidel estigui viu. Després pot començar una transició, i crec que l'escenari més probable és el de la Xina: capitalisme d'estat sota control del Partit Comunista.

Què hi ha dels rumors que Fidel va enviar el Che a morir?

Jo no puc afirmar que sigui veritat, i no crec que fos així directament. Però és cert que la lluita pel poder comporta una lògica de funcionament, i no seria estrany que Fidel l'hagués abandonat a Bolívia. Per ser franc, no em sorprendria.

En aquells dies era necessari fer "deu, cent, mil vietnams"?

És clar, té alguna cosa de principi físic: a tota acció li sobrevé una reacció. Hi havia una gran repressió a tot Sud-amèrica, i d'altra banda s'ha de reconèixer que la violència ha estat sempre un gran motor de la història. No es pot jutjar amb criteris d'avui, ja que així funcionaven aleshores tant l'esquerra com la dreta. Poc després Allende va voler fer el canvi pacíficament... i miri com va acabar.