Joan Lao (Barcelona, 1962), un dels dissenyadors i interioristes més prestigiosos d'Europa, és aquest vespre el ponent en el Cicle de Conferències d'Interiorisme que organitza el Col·legi de Decoradors de Girona a La Fontana d'Or.

En època de crisi no s'hauria de fer cas del clàssic: primer menjar, després dissenyar?

La gent té, en general, una idea equivocada del disseny i l'interiorisme. Precisament en època de crisi és quan s'ha d'apostar més per la qualitat, ja que a la llarga suposa més benefici econòmic. Per tant, l'interiorisme i el disseny són més vàlids que mai. És preferible gastar-se els diners en una cadira que duri, que en una de més barata que al cap de poc temps no serveixi.

O sigui que aquesta imatge elitista del disseny...

No és certa, i potser és que nosaltres no ho hem sabut explicar bé. Es té com una cosa sofisticada i elitista, quan en realitat és tot el contrari.

Hi ha farsants en el món del disseny?

N'hi ha moltíssims. Ser dissenyador requereix uns estudis, una dedicació i un aprenentage que mai no finalitza. Jo mateix cada dia estic aprenent. Hi ha molta gent que s'hi dedica sense estar capacitada, i en bona part d'aquí ve la frivolització d'aquest món.

Hi ha qui, com el conseller Joan Saura, prefereix el feng-shui.

Doncs miri, per a mi l'interiorisme ha d'estar per sobre del que és maco o és lleig. Intento que els meus projectes afavoreixin l'esperit, que ajudin a viure millor, que atorguin energia positiva.

Diu Mariscal que a València s'han fet moltes animalades en nom del disseny. A Catalunya també?

També, també, sobretot en el camp de l'urbanisme.

Mulli's i digui'n alguna, vinga.

(Riu). A primera línia de costa en alguns llocs. A Platja d'Aro, per ?exemple. Curiosament, a ben poca distància d'aquell urbanisme especulatiu s'hi troba Calella de Palafrugell, tot el contrari.

I el Barri Vell de Girona? Hi ha qui diu que és massa de disseny.

A mi m'agrada molt, penso que s'ha sabut combinar perfectament l'urbanisme amb l'espectacularitat de l'antiga pedra.

Doncs no se li acudeixi fer-hi coses masa "modernes". Fa poc un projecte de Santiago Cirugeda va aixecar polseguera.

No conec el cas, però en general sóc partidari que els projectes s'avinguin amb el seu entorn, especialment en un barri històric.

Quin objecte comú assenyalaria com a model de disseny?

La pinça d'estendre roba, la de fusta. Ho té tot: és fàcil de fabricar, és maca, és útil i és sostenible. Fa molts anys que es va crear i encara no s'ha trobat res millor per la seva funció.

Tot el que vostè reivindica, vaja.

Tenir una visió altruista de la feina a la llarga compensa. Si la feina es fa amb vocació la gent ens acabarà mirant amb uns altres ulls, i no amb aquella imatge elitista que comentàvem abans. És evident que tots busquem beneficis, però per sobre de tot hi ha d'haver compromís social.