Nascuda a Moçambic però criada a Portugal, Mariza, segurament la veu més internacional del país veí, torna a Girona, una ciutat que afirma que li "encanta" i de la qual recorda un públic "molt càlid" i "a qui agrada la música". Ara presenta "Terra", un disc produït per Javier Limón i nominat a dos Grammy Llatins.

Per què Terra?

Perquè faig una mú?sica amb vida, orgà?nica, que té el batec d'una cultura, d'un país, que és Por?tu?gal, perquè les meves arrels són allà. És com tenir els peus a Portugal i fer un viatge per tot el món.

Parli'm de Terra...

És un disc fet entre Lisboa i Madrid que mostra les influències de set anys de viatge per tot el món, on he tingut el privilegi de conèixer músics de cultures diferents, veure cultures diferents, sentir altres pobles, altres sonoritats.

Aquests músics (n'hi ha d'espanyols, cubans, anglesos i brasilers) tenen les seves pròpies influències. Com es fa per treballar junts? Què tenen en comú?

És que estem parlant de música! Quan parles de música no pots etiquetar-la. Clar que cadascuna té el seu gènere, les seves arrels, la seva fórmula..., però estem parlant de música, un món enorme on explorar.

La seva influència més directa és el fado...

Sí. Jo tinc una arrel, que és la portugue?sa, la del fado. I alhora tinc una personalitat com a artista i cantant. I això es va demostrant en cada disc que vaig fent.

Ara està molt de moda parlar d'"interculturalitat", però creu que fa uns anys la seva música hauria quallat com ho està fent ara?

Cada vegada les persones tenen la ment més oberta per sentir altres sonoritats i buscar altres gèneres musicals. I aquests són gèneres que que?daran. D'aquí 20 anys podràs escoltar aquests discos. No és una música que es consumeix ara i demà ja ha passat.

Són gèneres atemporals, oi?

Sí, és una música que queda, és una música que té una profunditat enorme, amb músics de gran qualitat, no pensem en la comercialitat sinó en com es pot fer bona música.

"Terra" ja ha obtingut reconeixements materials com són les dues nominacions als Grammy Latinos...

Sí, és un reconeixement al teu treball. No faig discos ni concerts pensant quants premis guanyaré, ho faig pel plaer de la música, perquè la música és la meva vida, però si vénen i em donen un premi, l'accepto amb molt de gust, és clar!

La seva gira també ha passat pels països nòrdics. Com la reben allà?

Els encanta. Clar que tenen la seva cultura i la seva forma de fer música però els agrada molt tot el que és més càlid, més mediterrani.

Així, el fet que vostè canti en portuguès no hauria de ser un impediment per entendre la seva música...

La gent tendeix a pensar que la música té la frontera de la llengua, però no: sap parlar, sap tocar-te i sap fer-te sentir. La música, i sobretot aquesta, et fa sentir emocions que no saps explicar. Ara, cal que l'artista sàpiga transmetre l'emoció i que la música en sigui el vehicle: així la barrera de la llengua no existeix.