16 de novembre de 2008
16.11.2008
articles de broma

crichton

16.11.2008 | 01:00
crichton

Van coincidir a Chicago l'elecció de Barack Obama com a president dels Estats Units i la mort de l'escriptor i cineasta Michael Crichton. Crichton va crear ficcions per a masses de finals del segle XX i Obama també per a l'inici del segle XXI. El gener comença la realitat. Ja parlarem.  L'ensenyament de Crichton era que les maquinàries perfectes i avenços il·lusionants sempre han d'enfrontar-se a l'error humà. Tot el sistema de seguretat de L'amenaça d'Andròmeda se'n va anar en orris per un teletip que no va avisar de l'arribada de missatges i perquè la intermitència lluminosa de l'alarma va induir un atac d'epilèpsia a un protagonista que no va poder polsar un botó de parada.  Tot mecanisme pot errar pel seu compte (error humà en la prevenció de contingències) o per error humà en la seva manipulació. Errar és humà. George W. Bush va ser un error humà tot ell, encara que beneficiés petroliers, mercenaris i milionaris. En moments d'il·lusió general davant el que es presenta com un mecanisme perfecte que obre una nova expectativa, la mort de Crichton recorda la possibilitat de l'error humà però cal oblidar el seu ensenyament, celebrar i fer fotos amb el mòbil.  Ens avisem que el moment és important, però actuem com si només fóra interessant. "És un moment històric" és la frase a partir de la qual ens comportem com a turistes del present continu d'emocions informatives. Una mica de distància no vindria malament. Els historiadors col·loquen 20 o 30 anys per començar a llegir el recent desclassificat i els porta temps ordenar-lo i donar-li sentit.  És un "moment periodístic". Els periodistes no som historiadors, però a vegades llisquem cap a la tasca dels bards i caiem en la poesia heroica o lírica. A veure si per a la propera vegada ens recordem que el "moment històric" és un senyal d'alerta, no una llum de discoteca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema