Ara fa poc aquest diari es feia ressò d'una informació segons la qual el 43,7% dels diputats al Parlament declarava tenir una altra ocupació fora de la cambra. Tants, es podrien preguntar alguns? Tant pocs? Podrien exclamar d'altres.
Gairebé totes les enquestes d'opinió coincideixen en almenys una cosa: que els polítics estan entre els professionals menys valorats, seguits molt de a prop pels periodistes. Però aquesta tendència al descrèdit es contraposa amb els molts joves que cada anys s'apunten als estudis de periodisme i al fet que, almenys fins ara, no hagin quedat llocs vacants d'entre els que s'han d'ocupar per càrrecs electes.
Dels periodistes ja en parlarem un altre dia. Sobre els polítics, si hem de tendir a l'excel·lència també en l'Administració pública, caldria apujar el llistó, i això passa per la captació dels millors. Això serà possible o retribuint-los adequadament -cosa difícil de plantejar, i sobretot en el context de crisi actual- o obrint les incompatibilitats permetent-los que demostrin les seves capacitats en altres àmbits professionals.
Sóc dels que se sorprenen que només siguin poc més del quaranta per cent els que tenen altres ocupacions, i que entre aquestes la més habitual sigui la de regidor. Realment, tant poc poden oferir els nostres diputats més enllà de les parets del Parlament que no se'ls obren altres possibles activitats professionals? Una societat cada cop més exigent, com és la nostra, no ha trobat encara la manera que siguin realment els millors els qui la representin.
