El pub irlandès McKiernans ha celebrat fa poc el seu primer any a Girona. Taverna autènticament irlandesa -no és cap franquícia sinó el negoci muntat a Girona per la irlandesa família McKiernans-, Shane Keegan, també irlandès, n'és un dels encarregats.

Al film La taverna de l'irlandès es passen l'estona a cops de puny i emborratxant-se. Aquí falten les baralles, per trobar-se com a casa?

Bé, és que aquí la gent és diferent, és molt amigable. A més a més, aquí no es beu tant.

Tanta és la diferència alcohòlica?

Moltíssima (riu). Els irlandesos mai no poden parar. Sis, vuit, deu, quinze pintes de cervesa. El mínim són vuit o deu. I al pub només hi van a beure. Aquí, en canvi, la gent demana picapica, patates, alguna cosa de menjar...

Deu ser difícil traslladar de país el que és una autèntica cultura de pub.

Sí, però no cregui, aquí al McKiernans s'ha aconseguit que l'atmosfera, l'ambient, sigui molt similar a Irlanda.

No obstant, segur que ha trobat diferències entre la parròquia irlandesa d'un pub i la catalana.

Els catalans són molt més tranquils, i sobretot són de beure menys. Segurament una cosa té a veure amb l'altra.

Però en canvi a Irlanda és molt més dura la llei del tabac. El sorprèn que aquí es fumi als bars?

De fet, quan es va aprovar la llei del tabac jo ja havia sortit d'Irlanda. No permetre fumar als pubs és bo per la salut, però dolent pel negoci: al meu poble la gent es prenia 14 cerveses a la taverna i ara en no poder fumar, la gent marxa abans a casa i només se'n pren 9 (riu).

Prefereix les morenes o les rosses?

Ha, ha. Parla de cervesa?

Del que vostè vulgui.

Prefereixo la cervesa morena. I les dones, també.

Quina beguda aquí li demanen i seria impensable que ho fessin a Irlanda?

El Cacaolat calent! A Irlanda és impossible que algú demani una cosa així! I el cafè. En un pub o taverna no n'hi ha, només hi ha cervesa, whisky, vodka...

Més coses estranyes?

El cigaló, que no sabia què era. I trobo que és un bon invent, això de prendre un cafè amb una mica de licor al matí. Potser hauria d'introduir-ho a Irlanda. També he descobert la ratafia i el pacharan.

Un irlandès entén millor la situació de Catalunya?

Haig de confessar que jo no coneixia la situació política de Catalunya fins que vaig venir aquí. A Irlanda generalment no es fa cap diferència entre Catalunya i la resta d'Espanya.

Vostès tenen un idioma propi que ha subsistit amb prou feina. Com valora les polítiques lingüístiques a Catalunya?

Les comprenc, perquè a Irlanda es va actuar igual per protegir el gaèlic. Als quatre anys, en començar l'escola, ja vaig estudiar el gaèlic.

Entre nosaltres: un irlandès no ve a ser el mateix que un anglès?

No! [Riu mentre dóna a entendre que prefereix no dir res més].