insultar els ecologistes surt gratis. Riure-se'n, tractar-los d'ingenus o d'utòpics, de torracollons no costa gens. "I com hi han arribat, els ecologistes, per manifestar-se? Per la carretera?". Escriu algun saberut en un comentari al diaridegirona.cat referint-se a les persones que van expressar la seva queixa a la visita del senyor Nadal a les obres de C-31. Els ecologistes no donen subvencions ni atorguen favors, no tenen poder. I malgrat tot, no conec cap col·lectiu amb una capacitat més esmolada per descriure el futur, ni tampoc cap altre que incideixi de forma més decisiva en la construcció de l'imaginari col·lectiu.
Després de quaranta anys d'existència de grups ecologistes a casa nostra, el balanç és més que positiu. Toleraríem ara els "pams d'escuma blanca" que cantava Serrat i que corrien pels nostres rius ara fa trenta anys? Què en pensaríem si els Aiguamolls de l'Empordà fossin una altra Empuriabrava? No s'han convertit els parcs naturals en el principal actiu de molts municipis als quals només els queda això, el paisatge preservat? Toleraríem que els serveis secrets d'un país occidental com ara França bombardegessin altre cop el Rainbow Warrior de Greenpeace, quan intentava evitar l'enèsim assaig nuclear? Ja no. Els ecologistes ens han ajudat a entendre que els nostres néts també tenen dret a veure lliris de mar a la sorra, han construït una majoria social potent que obliga els governs a vigilar i controlar els desitjos constants d'uns quants de fer diners privats amb l'explotació del bé comú, que és la terra, el paisatge. Els ecologistes són persones que s'estimen l'entorn, i que dediquen, voluntàriament, hores de la seva vida a preservar el que la cobdícia vol transformar en vulgars bitllets de banc.
