13 de setembre de 2009
13.09.2009
contracorrent

"Vaig haver de saltar tres metres sense arrencada des d'una roca a una altra"

Aleix Lidon

13.09.2009 | 02:00
"Vaig haver de saltar tres metres sense arrencada des d'una roca a una altra"

campió mundial de trial en monocicle

"He pujat diveses vegades a la catedral. Una cosa és fer-ho en cotxe i l'altra en monocicle, que no faig malbé res"
Aleix Lidon remarca que practica un esport extrem i no una activitat circense

El crack mundial de trial en monocicle és aquest estudiant gironí de 19 anys. Fa un any va quedar campió mundial júnior i tot just fa un mes, a París, es va adjudicar el campio?nat europeu absolut, entre uns 300 competidors.

Deu portar sovint els genolls pelats, no?
No és estrany que els porti pelats, les caigudes en aquest esport són bastant freqüents. De tota manera, es rep més de les canyelles que dels genolls.
Arriba un dia que els pares treuen les rodetes petites de darrere la bicicleta del fill. A vostè li van treure la roda grossa?
No va anar ben bé així, no. Ja tenia un monocicle a casa i mai hi havia sabut anar. Un dia m'hi vaig posar i anar fent, anar fent... aquí estem.
Home, tampoc no és gaire normal que una família tingui un monocicle a casa.
Era del meu germà. És que a casa tots sabem anar-hi, excepte la mare.
Si la bicicleta és un mitjà de transport ecològic, el monocicle és doblement ecològic?
Podríem dir-n'hi així, però també podríem dir-n'hi doblement cansat. En ser de pinyó fix, has de pedalar més.
En canvi, sostenible no ho sembla gaire. Deu ser difícil, aguantar-s'hi.
No cregui, no és tan difícil. Només requereix una mica de pràctica, és com tot.
"Una mica" de pràctica? Quanta, exactament?
Per aprendre a anar-hi, amb una setmana n'hi ha prou. Després es tracta d'anar provant coses. Jo vaig pujar-hi per primera vegada fa cinc anys.
Anem al campionat. Quines proves hi havia?
Hi havia 20 zones de trial, i teníem dues hores per superar-ne el màxim possible.
I tot amb una sola roda, és clar. Quina va ser la més difícil?
Saltar des d'una roca a sobre d'una altra que estava a uns tres metres de distància, sense arrencada.
Trial a banda, hi havia més modalitats?
Sí, i també les practico, però només competeixo en trial.
És fàcil entrenar-se per Girona?
Està bastant fotut. No es pot fer gaire cosa.
Hi ha cotxes aparcats per pujar i baixar.
No, no. En algunes places hi ha alguna estructura que serveix. Si no, m'haig de desplaçar fins algun circuit de trial per a bicicleta.
No se li acudeixi pujar i baixar les escales de la Catedral, que el denunciaran.
No crec que sigui cap delicte, ho he fet diverses vegades. Una cosa és fer-ho en cotxe i l'altra en monocicle, que no faig malbé res.
Té altres habilitats circenses, com fer malabars o domar lleons?
Els que practiquem trial en monocicle no ho considerem una activitat circense, sinó un esport extrem.
Quines reaccions desperta al carrer?
La veritat és que hi ha reaccions molt estúpides.
Ah sí? Com quines?
Gent que es posa a cantar una cancó de circ, d'altra que em diu pallasso.. Però bah, arriba un punt que passo totalment de la gent. Ja s'ho faran
Que riguin: vostè, campió del món.
Sí. Són sobre tot els joves, que fan la brometa per fer-se el fantasma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook