12 de novembre de 2009
12.11.2009
Albert Olivas

"La Banyoles autèntica era la d'abans, amb els Jocs vam posar seny i no se n'ha de posar mai"

12.11.2009 | 01:00
"La Banyoles autèntica era la d'abans, amb els Jocs vam posar seny i no se n'ha de posar mai"

Cada dia més reconegut, l'autor banyolí Albert Olivas presentarà la seva darrera obra, Tots soms pops, el febrer a La Planeta. Centrada en mites i habitants de Banyoles i basada en textos del bloc Xisca de Gardi, va ser l'espectacle més vist en les festes de la ciutat de l'Estany.

Tots soms pops. A vostè les nenes també li deien que semblava un pop?
Els de Banyoles som -soms, diem nosaltres- tots una mica pops... en el sentit que ens agrada tocar moltes tecles.
L'obra parla de gent i mites banyolins. Repassem-ne alguns: és cert que un nàufrag de l'Estany va sortir a Mallorca i s'hi va establir venent cacauets?
No ho hem pogut comprovar, però si s'explicava així és que alguna base científica devia haver-hi.
Impressionant, Banyoles.
Poca gent sap que tenim un estany que canvia de color depenent de l'època de l'any i un altre -el de la Cendra- que fa bombolles abans que hi hagi un terratrèmol a qualsevol lloc del món.
Comprovat científicament, és clar.
Científicament, no. El mètode dels banyolins és deixar còrrer la imaginació i després ficar-hi més cullerada.
Més mites: la carpa Ramona ha complert ja els 300 anys?
La Ramona volta lliure per l'Estany, des que van desmuntar el xiringuito del Lero, on vivia. Encara deu sorprendre algun dels barcelonins i gironins que hi vénen a posar els peus en remull... i que també surten a l'espectacle.
Mite o realitat, els autobusos de sueques i franceses que venien a practicar esquí nàutic i de passada ensenyar als banyolins l'ars amatoria?
L'Estany sempre ha estat envoltat de cert mite sexual, com el que diu vostè i el dels remers que es tiraven totes les banyolines. I de realitats, com exhibicionistes amb gavardina o les zones dedicades a rostollar, on s'hi veuen fileres de cotxes amb parelles a l'interior.
Ja que treu el tema: va muntar mai en Vespa?
(Riu) No, no. La Vespa ensenyava les vergonyes als cotxes que passaven i els amençava amb un rajol si no s'aturaven. Passejaves per Banyoles i senties els seus crits: "Nanoooo, cap on vaaaas?". És una de les parts més celebrades de l'obra.
Per a personatge històric, el negre dissecat...
A Banyoles hi ha un abans i un després de la retirada del negre. Amb els JO vam voler ser moderns. I amb el negre vam agafar sentiment de culpa, renunciant al que era nostre.
Tots soms pops reivindica aquella vella Banyoles?
Totalment. La Banyoles autèntica era la d'abans i no la d'ara, feta de dissenyadors i artistes. Vam posar seny, i seny no se n'ha de posar mai.
Li agradaria ser banyolí de l'any?
En tot cas després que ho sigui Sant Martirià, que amb les seves pregàries des del cel ha fet que tornessin les peces de l'arqueta. Ell va primer.
Continua fent teatre de carrer amb Babaus. Deu ser font de guions.
Un cop vam aconseguir que es barallessin les dues consogres en l'àpat de casament. Ignoraven que érem actors i es culpaven una a altra d'haver convidat una parella tan...estranya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook