19 de gener de 2010
19.01.2010
40 Años
40 Años
David Fernández

"El negoci dels bancs és prestar diners a qui més en té, és la lògica de la desigualtat"

19.01.2010 | 01:00
"El negoci dels bancs és prestar diners a qui més en té, és la lògica de la desigualtat"

Membre de la cooperativa Coop57. David Fernández presenta avui a la Màquia (19.30 h) un taller sobre banca ètica. El taller es pot considerar un avançament del Fòrum Social Català que tindrà lloc el proper 23 de gener a Girona.

Banca ètica? Això deu ser la mare de tots els oxímorons.
Sí, he, he, gairebé a l'alçada d'exèrcit solidari. Però està demostrat que és possible, que hi pot haver una banca ètica. Si un altre món és possible, ho ha de ser amb una altra economia. Tot i que les finances aparentment són neutres, els seus objectius poden anar en favor del canvi social.
No és una utopia?
A Catalunya hi ha diverses experiències que demostren que és factible. L'únic model de funcionament de la banca no és l'usura i i l'enriquiment.
Quins bancs no són ètics?
Cap banc de l'actual sistema financer és ètic. Alguns ofereixen fons ètics, però amb una mà fan això -a més molt simbòlicament- i amb l'altra, altres coses.
Regalar una vaixella no converteix un banc en ètic?
Ni molt menys. Potser si després tens problemes amb el banc l'hauràs de tornar (riu).
Què fa un banc ètic?
Bàsicament asegurar que els nostres diners els posa a treballar en objectius socials, radicalment antagònics a l'especulació: educació, inserció de persones discapacitades, projectes ecològics, etc. Si davant algunes coses cridem "No en el nostre nom", també hem de poder dir "No amb els nostres diners".
La banca ètica no dóna interessos?
Sí que en dóna. La gent que opta per la banca no ho fa per rendibilitat -si de cas, per rendibilitat social- però curiosament en aquesta època de crisi fins i tot dóna interessos superiors als bancs convencionals.
Accedir a crèdit hauria de ser un dret fonamental?
En alguns casos sí, com els microcrèdits de Bangladesh, que servien als camperols per subsistir. I avui en dia gairebé es pot dir el mateix a la nostra societat, ja que la crisi econòmica està afectant moltes famílies i els impedeix tirar endavant.
Ah, ja: un dret tan fonamental com el de l'habitatge i el del treball?
He, he. El negoci dels bancs és aquest: prestar diners a qui més en té, és la lògica de la desigualtat. De fet, la inversió de diner públic del famós Pla Zapatero tampoc no ha derivat en crèdit ni a famílies ni a petits empresaris.
Per què després de tot encara confiem en la banca convencional?
Perquè segurament hem perdut la batalla de les idees i els valors ètics. Molta gent pensa que el diner és el més important, sense entendre que primer hi ha les persones. És difícil canviar això que ja està arrelat fins i tot en la gent del carrer, però s'ha d'intentar.
Bertold Brecht es preguntava quin delicte és robar un banc comparat amb el de fundar-ne un.
Exactament, i som molts els que ho pensem. Per això nosaltres volem demostrar d'una vegada que és possible fundar un banc sense que l'ànim de lucre sigui el seu motor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook