21 de gener de 2010
21.01.2010
Ricard Ferrer

"També hauria trigat 4 anys a pintar la Sixtina, vaig al mateix ritme que Miquel Àngel"

21.01.2010 | 01:00
"També hauria trigat 4 anys a pintar la Sixtina, vaig al mateix ritme que Miquel Àngel"

Ricard Ferrer i Juli, artista blanenc, es va formar durant els anys 60 i és un dels darrers pintors de frescos. Els seus treballs es troben a l'església de Santa Maria de Blanes o a la dels Padrets, a la mateixa vila.

Pintor que pinta amb amor, per què no pinta angelets negres?
Perquè no ha sortit. A les pintures de Santa Maria hi ha algun negre, el que passa és que no són angels.
S'extingeixen els pintors de frescos?
Fa molts anys que s'estan extingint. Fan alguna revifalla molt de tant en tant, però al nostre país mai hi ha hagut tradició de fresquistes. No com a Itàlia, que es troben frescos a tot arreu.
Encara ara n'hi ha?
Ha decaigut inclús a Itàlia. Ni el Romanticisme al XIX ni les avantguardes del XX s'han sabut trobar bé amb el fresc. Ni Picasso ni Dalí ni gairebé cap pintor contemporani va fer cap fresc.
Una tècnica massa difícil? Diuen que ni Da Vinci la va dominar.
El fresc obliga a anar lleuger, només tens 4 o 5 hores cada dia per treballar fins que s'asseca el guix, i Leonardo era un home que s'hi pensava molt.
Els pintors s'extingeixen, però curiosament el fresc és una pintura de les més duradores.
Aquest és el problema, que els moviments artístics d'avantguarda duren poc anys, i la pintura al fresc requereix que l'artista s'amotlli a aquesta tècnica. Vol temps, i a l'artista modern això no li ha anat mai bé.
Però per pintar s'ha d'anar ràpid.
Bé, tens unes hores, no hi ha problema. Però obliga a tenir-ho abans tot ben pensat, estudiat, amb el dibuix fet. A banda, els errors són de mal corregir.
Un fresquista és una mica paleta?
És important tenir-ne nocions. S'ha de saber arrebossar la paret amb guix.
Quants cops ha visitat la capella Sixtina?
No l'he vista mai.
Vinga, no foti.
De debò. Un cop que era a Roma no hi vaig poder entrar perquè hi havia cònclave. Em vaig penjar una creu grossa al davant per semblar un cardenal, però no em van deixar passar. N'he vist reproduccions, és clar.
Quatre anys de feina, eh?
Vaig calcular, per les mides, que Miquel Àngel treballava al mateix ritme que jo. Si me l'hagessin encarregat a mi també haria trigat quatre anys. Ara bé, no hauria quedat igual, perquè el nostre estil és diferent (riu).
Ha variat la tècnica des del Renaixement?
La tècnica sempre ha sigut la mateixa. No des del Renaixement, sinó des de Pompeia. A l'edat mitjana es va perdre i després es va recuperar.
I els frescos romànics?
Per exemple, els de Taüll no són frescos autèntics, no van ser pintats amb el guix fresc.
La humitat és el gran enemic?
Segurament és el problema que més ha fet defugir del fresc els pintors moderns. El pintor no veu el resultat fins hores després, quan s'ha assecat.
Les noves generacions prefereixen pintar les parets amb esprai...
Així s'esbraven, home. Amb els grafits deixen anar tota la fúria. El fresc requereix anar amb marxes curtes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook