26 de febrer de 2010
26.02.2010
Quico Gómez

"Rebre un ronyó no té preu, no es pot pagar, és terrible que algú el vengui per diners"

26.02.2010 | 01:00
"Rebre un ronyó no té preu, no es pot pagar, és terrible que algú el vengui per diners"

L'auditori de Girona acull aquesta nit a partir de les 21h un concert benèfic de La Principal de la Bisbal en favor de l'Associació de Malalts Renals de Girona.

Principal de La Bisbal rima amb malalt renal. Què n'esperen, del concert?
Bàsicament donar a conèixer l'Associació de Malalts Renals, la problemàtica de la malaltia i la importància de les donacions. El de menys és la recaptació... però també interessa.
Observo que recalca la importància de les donacions.
L'esperança de tots els malalts de ronyó es rebre un trasplantament. Per això la recaptació la destinarem també al foment de les donacions.
I si no arriba?
Hi ha malalts d'edat avançada que ja no tenen opció de trasplantament, així que volem engegar altres línies que els ajudin a millorar la qualitat de vida.
Què ho fa que a Catalunya el 25% dels trasplantaments de ronyó siguin de donant viu i a Espanya només el 10%?
Potser aquí s'ha fomentat més. De fet, a Catalunya anem per davant tant en donacions en viu com de cadàver.
Què hi ha comparable a salvar la vida d'un ser estimat donant-li part del propi cos?
És una gran sensació. I més valorant que la vida d'un malalt renal és molt difícil. Fa vida normal, però està lligat tres dies per setmana a l'aparell de diàlisi.
Psicològicament no deu ser fàcil.
Gens. Quan comences sempre penses que davant qualsvol anomalia a la societat -crisi, guerra, etc.- seràs el primer de rebre, el primer a qui deixaran penjat. Viure així no és senzill.
I pensant si arribarà un ronyó...
És clar, sempre penses que si et donen un ronyó tornaràs a ser... normal (riu), és un alliberament bestial.
Són prou solidaris els gironins en aquest camp o podem millorar?
A les comarques de Girona el percentatge de donacions és molt alt. Ara bé, arreu -a Girona també- encara hi ha un 20% de negatives, gent a qui se li demana i diu directament que no.
Com s'explica que algú prefereixi que l'aprofitin els cucs abans que una altra persona?
La mort d'una persona estimada és un moment delicat, i que et vinguin a parlar de donacions... potser no agrada. Hi ha també qui creu en la resurrecció de la carn i entén que el cos ha d'estar sencer. És respectable. Per això és important conscienciar els joves, que encara es pensen que ho tenen molt lluny.
La crisi fa que hi hagi qui ven un ronyó per diners. Què li sembla?
Molt malament. És una cosa terrible, es poden donar casos tan injustos... I al final, rebre un ronyó no té preu, no es pot pagar.
Com veu que col·loquialment es digui d'una cosa cara que "costa un ronyó"?
He, he, està bé, però segurament es diu perquè la gent és conscient que amb un ronyó menys encara viu. Per tant, es refereix a una cosa cara però no et costa la vida.
I la frase "fer-se un ronyó d'or"?
A qui el necessita de veritat per viure no li serà de cap utilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook