20 de març de 2010
20.03.2010
contracorrent

"Avui la majoria de dones som Carmen: triem amb qui volem estar i exigim llibertat"

Gemma Coma-Alabert

20.03.2010 | 01:00
"Avui la majoria de dones som Carmen: triem amb qui volem estar i exigim llibertat"

mezzosoprano

"Si em regís per la vestimenta, triaria com a amant abans un militar que un torero. Però pim-pam i prou, eh? no m'hi casaria pas"
Gemma Coma-Alabert assegura que li fa tanta il·lusió cantar a Girona com a L'Scala de Milà, perquè suposa presentar-se davant la seva gent

El Teatre Municipal de Girona acull demà la representació de Carmen, de Bizet, una de les grans òperes de la història. El paper protagonista, el de Carmen, l'interpreta la cantant gironina Gemma Coma-Alabert.

Què té vostè de Carmen?
Per aquesta feina cal ser una mica especial. Potser sóc lliure com ella, i tinc també molta voluntat i afany de treball.
A qui triaria com a amant, entre un torero i un militar?
Ha, ha, si em regís per la vestimenta, prefereixo un uniforme que un vestit de torero, que no m'atrau gens. O sigui que el militar. Però pim-pam i prou, eh? no m'hi casaria pas (gran riallada).
Toros, tabac... Aviat Carmen no es podrà representar, estarà tot prohibit.
Serà una relíquia del que era l'Espanya d'abans. Carmen, el personatge, és una mica diabòlic, juga amb tot allò prohibit, inclòs el sexe. I això que l'òpera és més suau que el llibre de Merimée.
No hi falta la violència de gènere. Cada dia hi ha als diaris uns quants Don José, que maten per despit.
Això indica que Carmen és molt actual. Per tots els Don José i també perquè hi ha moltes Carmen. La majoria de dones avui som Carmen, perquè triem amb qui volem estar i exigim llibertat.
Es difícil morir a l'escenari?
Nooo, és un alliberament. Després de tres hores a l'escenari dius "ja era hora". A vegades penso que ja em podrien matar al segon acte, on ja em barallo (riu). Seriosament, és només el final de l'òpera, miro de caure de manera creïble i ja està.
Li agradaria provocar passions com fa Carmen?
(Pensa) Ui, no. Tanta passió em cansaria. Una mica està bé, però tan contínuament, no.
I provocar passions des de l'escenari?
Això sí que m'agradaria. I és una cosa que costa. El públic cada vegada és més exigent, perquè sense moure's de casa, només amb la tele, veu tantes coses, i tantes d'irreals, que les coses només humanes com l'òpera l'afecten menys.
Hi ha qui diu que l'òpera és un anacronisme.
S'ha d'anar modernitzant, segurament els compositors actuals trobaran també històries actuals. Però l'òpera sempre serà l'òpera, i les bones òperes sempre estaran vigents.
Fa por el públic molt entès?
Sí, perquè a vegades hi entenen més que el cantant. Pot ser una opinió interessant, però prefereixo el públic que es regeix pels sentiments que li ha despertat l'obra.
Com reaccionaria si en la vida real algú, per seduir-la, se li atansés cantant amb veu de tenor?
Amb veu de tenor, pobre, ho tindria molt malament. Amb veu de baríton, encara; me l'escoltaria i potser arribaríem a alguna cosa (riu).
El Municipal de Girona no és L'Scala, però per una gironina deu tenir certa emoció cantar-hi-
Em fa tanta il·lusió cantar a Girona com a L'Scala. És la meva gent, és gent que no anirà a escoltar-me a París o Milà. És com dir: mira, aquí estic.
Canta a la dutxa?
Mai. Cantar és una professió i només ho faig quan toca. Per a mi, relaxar-me és callar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook