28 de abril de 2010
28.04.2010
Rafael Araujo

"Als rius gironins encara no ha arribat el musclo zebrat, però ja està a prop"

28.04.2010 | 02:00
"Als rius gironins encara no ha arribat el musclo zebrat, però ja està a prop"

Convidat per l'entitat ecologista Gent del Ter, el doctor Rafael Araujo -biòleg del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, i investigador del CSIC- va parlar dimarts a Girona de les nàiades, una mena de musclos que hi ha als nostres rius. O n'hi hauria d'haver.

Em pensava que venia a parlar de musclos-musclos, i li volia preguntar si són millors a la marinera o en escabetx.
He, he, jo els prefereixo a la marinera. Però aquí he vingut a parlar dels musclos de riu, que no es mengen.
Vaja. Doncs així de què serveixen?
La pregunta de per què serveix un animal és difícil de contestar, perquè els animals no serveixen per a res (riu). Ara bé, si em poso erudit, li diré que un d'aquests musclos filtra 50 litres d'aigua al dia.
Això és molta aigua.
Són autèntiques depuradores. D'altra banda ofereixen registres ambientals molt antics, perquè són bitxos que viuen molts anys. Tenen anells com un arbre, que permeten estudiar temperatures, isòtops, etc, de moltíssims anys enrere.
Indiquen l'estat ambiental del riu?
Efectivament, són sentinelles.
I segons diuen els musclos, com estan els rius gironins?
Molt malament. N'hi va haver gran població i ara només queden musclos vells i a penes es reprodueixen. És com si tinguéssim una residència d'avis... i molts d'ells en estat terminal.
Encara sort que no són comestibles.
En èpoques de penúria s'han menjat, per exemple en la postguerra. No tenen cap sabor, però són tot proteïna.
Vigili què diu, no sigui que amb la crisi baixi més el padró de musclos.
Ja, però s'ha de dir que en ser filtradors incorporen metalls pesants, virus i qualsevol tipus de malaltia. Algunes potser incurables. Recalqui-ho, que si no...
Parlen també del cabdal dels rius?
Quan les nàiades comencen a desaparèixer és per alguna causa. I una de bàsica és l'enorme extracció d'aigua dels rius, pel reg, indústria, electricitat... I el transvasament a Barcelona, és clar.
Com crancs i tortugues, pateixen també la invació d'espècies de fora?
El de les espècies no autòctones és un gravíssim problema. Musclos autòctons com li deia, a penes en queden, però n'està ple d'exòtics, de la Xina. I això també afecta els peixos autòctons.
Mala cosa, deixar animals al riu?
És una barbaritat, perquè hi ha qui ho fa amb tortugues i hi ha qui ho fa amb pitons (riu). Això acabarà portant aquí el musclo zebrat, que encara no n'hi ha però ja està a prop. Quan vegin tots els milions que s'han de gastar per lluitar-hi en contra, la gent s'adonarà que no havia d'haver tingut aquests comportaments.
Ja que està en un museu. Quin sentit tenen en l'era d'Internet?
Sóc molt crític amb el que s'estan convertint els museus. S'han de revaloritzar com a llocs que mostren exemplars únics. El nostre té animals caçats l'any 1700. Amb això no hi pot competir ni el millor vídeo.
Però segur que no tenen un negre dissecat, com teníem aquí a prop.
Afortunadament (riu). Fins i tot em fa cosa veure un primat dissecat. Noto una cosa com dient: joder, però si estic mirant el meu cosí!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook