25 de maig de 2010
25.05.2010
Diari de Girona
Albert Guinovart

"La televisió és com un producte industrial i el músic, una peça més de l'engranatge"

25.05.2010 | 02:00

Guinovart, pianista i compositor d'obra simfònica però també de bandes sonores de sèries com Nissaga de poder i El cor de la ciutat, va ser ahir a Girona convidat per la Fundació Caixa de Girona. A la Fontana d'Or, va tocar i va contestar a les preguntes del públic.

Fa basarda dedicar la vida a la música i al final ser conegut per fer la música de telesèries?
Això va com va. Jo sempre m'he sentit músic vocacional i amb ganes de comunicar. Toqui on toqui, sempre dono el màxim. El nivell d'un compositor no el dóna el mitjà, sinó ell mateix.
Per musicar una sèrie televisiva s'informa de què va o tira pel dret, i avall.
Sí que pregunto. Tot i que la televisió és com un producte industrial on el músic és una peça més de l'engranatge.
Què pregunta, si totes són iguals?
(Riu) Totes acaben essent culebrons, però en principi totes volen ser diferents. Bé, almenys tinc el mèrit d'haver introduït l'orquestra simfònica a les sèries de TV3. Però tampoc sé si ho han valorat ?gaire (riu), ja és una etapa passada.
A quina sèrie li hauria agradat posar música?
A alguna bona sèrie anglesa. Alguna basada en una novel·la de Jane Austen.
Què és un piano?
Gairebé una extensió dels meus braços. Més que un vehicle d'expressió: és un company, un amic i un amant.
Quin és el primer record que té d'un piano?
A casa no hi havia cap tradició musical. Però recordo el piano vertical d'una veïna que vaig potinejar quan tenia tres anys i em vaig quedar fascinat. Sempre volia tornar a aquella casa.
Arthur Rubinstein deia que fer música és com fer l'amor: l'acte és sempre el mateix però cada vegada és diferent. No sé què en pensa...
Tenia raó, eh? Això és el més bonic de tocar en directe, la màgia que cada dia sigui diferent. Per això mai no deixo els meus recitals de piano. En directe la música t'arriba per l'epidermis, cosa que no passa en els audiovisuals.
Què hi ha del mite -viu des de Chopin- que els pianistes tornen boges les dones?
Ui, això té una resposta molt ràpida: és fals. Em penso que ara són els saxofonistes.
Nacho Cano era un virtuós perquè tocava dos teclats alhora?
Em penso que és més cosa de fer espectacle que res més. Perquè continuava tenint només dues mans, no? Diferent seria si en tingués quatre.
Sent enveja dels músics pop que omplen estadis?
Enveja no, però sí que m'agradaria poder arribar a més gent, perquè la música clàssica enriqueix molt la persona. És una llàstima que tanta gent no la conegui.
Què pensa de la música actual?
Em sembla poc interessant. Sempre m'ha agradat la música moderna, però ara la trobo bastant dirigida. Tota sona semblant.
Tem la visita d'un inspector de la SGAE durant algun concert?
No, el repertori no paga. I em sembla just pagar als compositors que tenen drets. Si no cobressin se'ls hauria de subvencionar i encara seria pitjor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook