30 de novembre de 2010
30.11.2010
David Marès

"La terra fa façanes més amples, però els promotors no volen perdre espai"

30.11.2010 | 01:00

David Marès és un arquitecte gironí, de l'estudi Callís Marès Arquitectes. Va participar en la fira Eco-Sí per oferir un millor coneixement sobre la bioconstrucció, o arquitectura sostenible, i especialment sobre els materials, un dels aspectes més oblidats d'aquesta arquitectura.

Què entenem per l'arquitectura sostenible?
Primer de tot m'agradaria precisar que la bioconstrucció o arquitectura sostenible s'ha segregat de l'arquitectura, com si l'arquitectura sostenible fos una cosa diferent; i no, tot és el mateix concepte. Quan parlem d'arquitectura sostenible parlem de l'energia, el concepte que hi ha darrere la sostenibilitat i fa referència a les emissions de CO2 que requereixen les construccions. La vida d'un edifici és un cicle d'entre 50 i 80 anys que té tres moments: l'inici, la tria dels materials o solucions constructives; després hi ha l'ús de l'edifici que també desprèn energia; i finalment, hi ha rehabilitar o enderrocar.
Construcció, ús...
Hi ha dos estadis: la construcció, que seria els materials i l'energia que implica fer-los; i l'ús, quan hi viu la gent i que compta amb l'arquitectura passiva, que seria, per exemple, una bona orientació de l'edifici; i l'arquitectura activa, que es refereix a les màquines, que hi hagi mecanismes eficients.
A quins materials sostenibles ens referim?
És el que vam voler mostrar a la fira Eco-Sí. Els materials que tenen menys energia incorporada són la fusta, la terra i la vegetació. L'energia la mesurem per les emissions de CO2 a l'atmòsfera. El procés de la fusta quasi no té emissions ja que, mentre creix, eliminia Co2. La terra crua es barreja amb aigua i s'hi posa una petita part de calç per estabilitzar, s'esprem i queda com un totxo. I no té cap procés de cocció, com la ceràmica cuita, que requereix molta energia.
En la producció dels materials, també es té en compte el transport?
Sí. Per exemple, la producció de la fusta té pràcticament emissió zero de CO2, i se li ha de sumar el transport. La fusta que ve aquí prové d'Àustria i seria més sostenible produir-la aquí. Però segurament és més sostenible fer-la porta que fer formigó o ceràmica cuita. Però és un concepte que va més enllà de l'arquitectura, que és recuperar les fonts locals, les pròximes, com pot passar amb l'alimentació.
I quin ús donaríem a la terra?
Funciona molt bé a les parets com a element per acumular energia. És el concepte d'inèrcia: una paret gruixuda emmagtzema energia i la va cedint a poc a poc. La construcció ha anat aprimant les parets i el problema és que estem acostumats a fer una paret de 30 centímetres d'amplada en un edifici d'habitatges. En canvi, amb la terra crua, es tracta de façanes més amples, però els promotors no volen perdre espai perquè els preus són per metre quadrat.
Impliquen un cost més alt?
Hi ha una mica més de cost, si es compara la ceràmica cuita amb la crua. Però és molt realtiu. Al final, les coses són més cares perquè hi ha poc mercat. El preu de la fusta és bastant similar a d'altres materials. O, per exemple, la terra crua i la fusta prefabricats poden ser materials més cars, però l'execució de l'obra és més ràpida.
L'arquitectura sostenible està introduïda al nostre país?
Hi ha arquitectes gironins que ja fa anys que hi treballen. Però a molts arquitectes els costa entrar en aquests temes, incorporar eines de càlculs, fer simulacions energètiques...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook