15 de gener de 2011
15.01.2011
Joan Adell

"A la vida tot pot ser novel·lesc, el taulell d'una farmàcia és com un confessionari"

15.01.2011 | 01:00
"A la vida tot pot ser novel·lesc, el taulell d'una farmàcia és com un confessionari"

Nascut a Blanes, on viu, és llicenciat en Farmàcia i col·laborador habitual de les revistes Actual i Recull. Un cop jubilat s'ha pres la literatura més seriosament. Tant, que amb la novel·la Matins grisos va ser finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull-2010.

Mentre despatxava aspirines i preservatius ja donava voltes a possibles arguments de novel·la?
Efecticament, perquè tinc aquesta inquietud des de l'adolescència, però hi ha etapes de la vida amb altres prioritats.
Va ser aquell noi que vol dedicar-se a les lletres però la família li diu que faci "alguna cosa de profit"?
No va ser aquest el cas, perquè duia la inquietud bastant amagada. Va ser a partir de la jubilació, que hi vaig començar a dedicar moltes hores al dia. Fins aleshores no havia publicat res.
Té alguna cosa de novel·lesca la vida d'un famacèutic a Blanes?
A la vida tot pot ser novel·lesc. El taulell d'una farmàcia sovint és com un confessionari. La gent venia i m'explicava mil històries que no tenien res a veure amb el medicament que volia.
Coneix més secrets d'un poble el farmacèutic o el capellà?
(Riu) La veritat és que no ho sé, potser el farmacèutic, que el veuen més proper perquè és un home de carn i ossos. Tot i que els capellans d'ara també...
Nelson Rodríguez, també escriptor però brasiler, va dir que als bars, als vetllatoris, a les cantonades i a les farmàcies sempre hi ha algú parlant de senyores que enganyen els marits.
Ha, ha, és possible. Dono fe que no era cap cosa extraordinàriament freqüent, però sí que passava. Vaig eixugar força llàgrimes per aquest motiu, tant d'homes com de dones.
A Matins grisos no falten amors no correspostos, adulteris, relacions frustrades... Tan difícils són les relacions home-dona?
Molt difícils no deuen ser, perquè sinó, el món s'acabaria. Però poden ser complicades, sobretot si pel mig hi ha convivència, ja que conviure bé no sempre és fàcil.
Quin argument increïble ha viscut en una nit de guàrdia?
Més que arguments, moments dignes de ser part d'una novel·la. Com una nit d'estiu que va venir una parella que acabava de fer l'amor i demanaven una solució d'urgència per no tenir un fill. Per convèncer-me em van explicar tota la seva vida! Ara ja no caldria, amb la pastilla del dia després no cal explicar res al farmacèutic (riu).
A la novel·la surten també execucions. Senyor farmacèutic: la pena de mort cura alguna cosa?
Crec que no. Ho trobo una salvatjada i m'agradaria molt que la humanitat un dia la contemplés com un fet històric. Igual com ara parlem de la inquisició. Però jo ja no ho viuré.
Algú de Provida li dirà que les farmàcies venen pastilles del dia després, que també maten...
És un punt de vista respectable, del qual no discrepo del tot, ja que no és un preventiu sinó un avortiu. Però desenganyem-nos, no és el mateix un grup de cèl·lules que comença a reproduir-se que un ésser humà de carn i ossos, amb sentiments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook