26 de febrer de 2011
26.02.2011
Miquel Mompió i Azemar

"Amb 16 voluntaris, complementem l'alimentació d'unes 4.000 persones"

26.02.2011 | 01:00
"Amb 16 voluntaris, complementem l'alimentació d'unes 4.000 persones"

El Grup L'Espiga Solidària és una entitat gironina que recull una inquietud de Joan Jordà i Sureda (amb tres germans missioners a l'Amèrica Llatina: Pere, Pilar i Miquel) que va ser canalitzada, en una reunió el 4 de febrer de 2004, amb sis fundadors: el mateix Joan Jordà, Miquel Vicens (en ambdós casos, de Caldes de Malavella), els riudellotencs Joan Camps i Jesús Ortiz; Miquel Mompió; i Manel Solé (Girona). Mompió (Riudarenes, 1942) ha estat empresari tèxtil i alcalde de Riudarenes (1987-1995).

Per què una espiga?
Gràficament, la disposició dels grans de l'espiga, que serveixen d'alimentació després d'un procés d'elaboració, en un mateix espai, que es poden repartir... té diferents significats.
Com funcioneu?
Les empreses proveïdores, situades en diferents municipis del Gironès, la Garrotxa, la Selva i Osona, i altres organitzacions, ens faciliten excedents d'alimentació de primera necessitat que no acaben comercialitzats als establiments. Realitzada la tasca de recollida, ho distribuïm entre les persones i els col·lectius que ho necessiten. Disposem de dues furgonetes per a repartir.
Quins són aquests aliments bàsics?
Les patates, la llet (per sort no en falta), la fruita, el pa, les galetes...
L'administració pública ha d'estar involucrada en aquestes iniciatives?
Ens agradaria disposar d'una ajuda continuada perquè hi ha despeses d'emmagatzamatge, transport i distribució que s'han de cobrir. No demanem res a les entitats benefectores. Només, en alguns casos, una col·laboració pel transport. Tenim un pressupost al voltant dels 10.000 euros. És modest. Som 16 voluntaris. Ajudem entitats de Girona i Barcelona (Vic, l'Atmetlla del Vallès...): catorze Càritas parroquials, tres centres de desintoxicació, el Cotolengo del Padre Alegre, les Germanetes dels Pobres de Girona, Vic i Manresa... Un moviment anual d'entre 200 i 300 tones. Complementem l'alimentació d'unes 4.000 persones.
La família s'ha convertit en el paraigües de casos dramàtics...
En efecte. Personalment, crec que és la unitat bàsica de la societat.
Si L'Espiga, o el Banc dels Aliments desapareguessin...
Una drama. El Banc dels Aliments va ser el nostre proveïdor. Avui actuem autònomament. Volem arribar al màxim de persones possible a ?partir dels recursos que tenim. La nostra prioritat és Girona. Les necessitats que hi ha a Barcelona ens esgotarien.
El Fòrum Gastronòmic ha enlluernat a centenars de persones. Què pensa de l'alta cuina, quan hi ha gent que no té res per menjar?
Té cobertura mediàtica. No està entre les meves preferències. És una opció de la gastronomia.
Una alegria pel treball ben fetÉ
A tothom que ha trucat a la porta, li hem pogut donar menjar. És el cas d'una família de Sils acabada ?d'arribar. Tanmateix, expliquem que la manera més adequada és que la sol·licitud es fagi a través dels serveis socials, que canalitzen les necessitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit