03 de març de 2011
03.03.2011
Elena i Neus Masó

"La solitud és molt sana, tothom l'hauria de viure en algun moment de la vida"

03.03.2011 | 01:00
"La solitud és molt sana, tothom l'hauria de viure en algun moment de la vida"

La companyia Impàs Dansa, formada per les germanes Elena i Neus Masó, presenta dissabte i diumenge a La Planeta el seu nou espectacle, Show, en col·laboració amb Mim Juncà, que n'ha realitzat el vídeo, la creació i les il·lustracions

The show must go on?
El xou sempre ha de continuar, peti qui peti.
A Show hi ha un amor que finalitza. L'amor sempre s'acaba?
L'amor no s'acaba, es transforma.
Ni es crea ni es destrueix, com l'energia?
He, he, exacte. L'amor va canviant d'estat. Té diferent aspecte depenent del moment en què t'enxampa. O sigui que no s'acaba sinó que es va renovant.
Molt optimistes les noto... Isadora Duncan, ballarina com vostès, assegurava que l'amor pot ser un passatemps i una tragèdia.
I també diuen que de l'amor a l'odi hi ha només un pas. Quan hi ha molta confiança amb una persona costa tan poc enfadar-s'hi com riure amb ella.
La solitud és el millor estat, tal com pensa la protagonista de Show?
Encara que sigui un tòpic, és molt millor estar sola que en mala companyia. Per estar amb algú que t'amargui la vida, millor estar sola a casa.
És creativa, la solitud?
La solitud és molt sana, tothom l'hauria de viure en un moment o altre de la seva vida.
És millor deixar algú o que et deixin?
Quan deixes algú, en el fons t'ho pases malament. Quan et deixen, el que et passa és que la situació et xoca, especialment si no ho esperaves. Passar-ho o no malament, depèn molt de les circumstàncies.
Algú va dir una vegada que les relacions, igual que les festes, s'han d'abandonar en el punt àlgid, quan millor t'ho estàs passant.
Hi estem totalment d'acord... però és molt arriscat, perquè potser marxes quan encara havia d'arribar el millor (riuen).
Marxar ballant és una bona manera de dir adéu?
Marxar ballant deu ser un bon comiat, i més si ho acompanyes amb una música que et faci recordar el moment.
A l'espectacle també hi té un lloc la "felicitat enganyosa". És que n'hi ha que no és enganyosa?
La felicitat mai no és per sempre. Arribem a tenir "nivells" de felicitat, no una felicitat completa. Aleshores la felicitat pot ser enganyosa si ho són les causes que la provoquen. Però al moment en què la vius no la veus enganyosa, en tot cas ho serà al cap del temps, si t'adones que et van estar enganyant. O pitjor encara: que és un mateix qui es va estar enganyant.
Una bona manera d'arribar a aquesta felicitat és la dansa?
Per nosaltres sí, ballar és la nostra forma de viure, és la forma d'expressar emocions i sentiments.
A Girona hi ha riu i ànecs en lloc de llac i cignes. La dansa se'n ressent?
A Girona la dansa està començant a agafar força, en bona part gràcies a la feina dels professionals. Els ànecs s'estan convertint en cignes... I que consti que els ànecs ens encanten!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook