"Per què ha de quedar en res un somriure si la tecnologia ofereix solucions?"

No deu ser que a vostè l'hi ha passat, això d'agradar-li una dona i voler-la localitzar -inútilment- després?

He, he, m'ha enxampat. Després de crear mirades i somriures vaig pensar: per què ha de quedar en res, si la tecnologia ja ens ofereix solucions.

Posem que vaig a un lloc i m'agrada una senyora però no goso dir-li res. Què puc fer si estic inscrit a Streetmatching?

Dóna notícia del que a la web ?s'anomena flechazo: i entra en quin moment aproximat li ha passat i a quin lloc. Llavors la web ho localitza amb google maps i veurà fotografies d'altres persones que estaven al mateix lloc al mateix moment i també han tingut un flechazo.

I com actua Cupido?

Si veu la foto de la senyora que li va agradar, la selecciona. Si l'altra persona segueix el mateix procés, la mateixa aplicació els posa tots dos en contacte.

Els gestos i somriures hi han de ser, almenys perquè l'altre també es connecti a Streetmatching.

És clar, com ha passat sempre. De fet no volem substituir les relacions personals directes, com sembla que pretenen les webs existents fins ara. Streetmatching és una eina tecnològica perquè si dues persones que prèviament s'han agradat volen, puguin anar més enllà.

Puc tirar la canya a l'atzar? Per exemple: busco la rossa amb pits grossos que dissabte va passar per la Rambla. I a veure si hi ha sort...

Ben pensat, ben pensat. Pot fer-ho, però perquè li sortís bé s'hauria de donar el cas que una senyora fes el mateix. I que coincidissin els gustos de tots dos. Ja tindria mèrit, ja, així que si ho fa i li surt bé, endavant.

M'asseguren confidencialitat?

Totalment. Ningú sap mai res de les persones que s'han registrat a la web. I la seva foto la veuran només les persones que han notificat flechazo al mateix lloc i moment que vostè, i en coincideixen els interessos. I fins i tot en aquest cas, no sabrà el seu nom.

A Internet es busca més sexe o amor?

La gent necessita més amor.

Però jo no li he preguntat què necessiten.

He, he. Internet està més relacionat amb sexe que amb amor. Fins ara, perquè està canviant molt. Però la nostra web busca que hi hagi hagut abans alguna cosa especial. No volem que sigui un mercat de sexe.

Hem arribat a un punt que per lligar ens fa falta una empenta?

Tota la vida hi ha hagut gent que ha ajudat que dues persones es coneguin. Però no és que sigui per timidesa o covardia, a vegades per pressa, etc.

O perquè un va amb la legítima...

També, també. Però deixi'm defensar-me i dir-li que la infidelitat la fa la persona, no pas l'eina.

Existeixen les parelles fidels?

Home, espero que sí, aquest any em caso.