04 de juny de 2011
04.06.2011
Èric Villalon

"Si he d'anar de pressa a algun lloc, busco algú que camini ràpid i el segueixo"

04.06.2011 | 03:23
"Si he d'anar de pressa a algun lloc, busco algú que camini ràpid i el segueixo"

El gironí Èric Villalon és l'esportista paralímpic espanyol més llorejat: suma cinc medalles d'or, dues de plata i una de bronze en esquí, en tres Jocs Paralímpics. Fa un any va arribar al pol Sud amb esquís. No és estrany que parlés ahir a Girona de "La capacitat dels discapacitats"

Si li diuen cec, s'ho pren malament?
Per què m'ho hauria d'agafar malament? És una realitat, gairebé ho sóc, tinc només un 5% de visió.
Avui és més correcte dir invident.
Invident, cec... són sinònims. Abans que res sóc una persona. Tinc una petita limitació, que és la meva discapacitat visual.
Si no hagués estat discapacitat s'hauria dedicat igualment a l'esport?
A casa meva sempre ha practicat esport tothom, jo faig esport a causa de la meva família. La meva discapacitat? Vaig néixer amb ella.
Havia de triar l'esquí, que és difícil fins i tot sense ser invident?
El truc amb un nen discapacitat és no sobreprotegir-lo per no fer-lo créixer en una bombolla. Una discapacitat no és un punt i a part sinó un punt i seguit.
De què els serveix l'esport?
D'entrada, dóna eines per al dia a dia, per superar problemes que et vas trobant. I també ajuda a alliberar-se. L'esport ensenya a superar els fracassos.
Quines sensacions té un invident enmig del pol Sud?
Vaig disfrutar del silenci absolut i del buit absolut que hi ha en aquella immensitat. Era només un horitzó etern, sense relleus ni punts de referència. Jo escoltava el so del silenci i olorava.
Va costar arribar-hi?
Quan em tocava fer de guia m'amorrava a un compàs. El col·locava a tres dits de les ulleres, i la taca que agafava de referència havia de ser un grau del compàs.
Vendre cupons li quedava petit?
No. M'agradava vendre'n. És una eina d'integració i d'enriquiment social. El lloc de l'Once és un punt de referència per als veïns, hi passa sempre la mateixa gent, a la mateixa hora i en la mateixa direcció. Et saluden, et pregunten com va tot...
Quina és la capacitat dels discapacitats?
Discapacitat és el que acaba de néixer. Els que, com jo, tenen una limitació, l'aconsegueixen superar gràcies a l'aprenentatge. I a l'experiència.
Ja diuen que és un grau.
Per exemple, si he d'anar de pressa a algun lloc, busco algú que camini ràpid en la mateixa direcció i el segueixo. Quan canvia de direcció, m'enganxo a un altre. Si veig una taca que ve cap a mi, sé que és una persona i m'aparto. Seria burro si no ho fes.
Va al futbol?
Algun cop he anat al camp del Barça. El problema és que els invidents hi hem d'anar amb un acompanyant, perquè si espero a sentir l'altra gent que cridi "gol!", quan jo reaccioni ja seré l'unic del camp que cridarà (riu). I a l'acompanyant, tot i ser una eina necessària, el fan pagar.
Què li ha semblat el Barça?
Aconsegueix que gent a qui no interessava siguin ara fans, del futbol i del Barça. Ha transmès un sentiment d'esforç, de superació, espectacular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema