o som a Nadal i, ni molt menys, a les portes de la nit de Reis però sí que ens trobem en un moment ansiós de sorpreses agradables. Per això penso que no hem d'esperar que passi mig any més per demanar tot allò que voldríem i tot allò que voldríem que desaparegués perquè, de vegades, resulta més satisfactori que eliminem allò que és negatiu que no pas esperar que vinguin els fets positius.

Em salto els preàmbuls i vaig directament a les meves peticions: Vull que s'inverteixi la proporció del 20% de la població mundial que té el 80% de la riquesa. Vull que no hi hagi cap altra mort de la mal anomenada Violència de Gènere. Vull que els estereotips siguin ?substituïts per singularitats. Vull que els mitjans de comunicació deixin de manipular. Vull que els infants de tot el món deixin de patir fam. Vull que els bancs es converteixin en entitats solidàries. Vull que els homes i les dones no pateixin cap mena de discriminació per les raons que siguin. Vull que les dones ocupin càrrecs sense formar part d'una quota. Vull que la persona que ocupa un càrrec ho faci per les seves vàlues i no pel seu carnet polític. Vull que l'esport femení tingui un lloc als mitjans de comunicació. Vull que la crisi deixi de ser la coartada perfecta per seguir cometent abusos. Vull que caiguin tres zeros de les xifres de l'atur. Vull que el tractament del càncer deixi de tenir secrets. Vull que l'interès col·lectiu prevalgui sobre els interessos personals. Vull que deixem de tenir complex d'inferioritat. Vull riure amb els que m'envolten i riure de mi mateixa. Vull que la cara de pomes agres de molta gent es transformi en un somriure. I, finalment, vull que els valors de la solidaritat substitueixin les inclinacions obsessives cap a la guerra.