25 de juny de 2011
25.06.2011
L'APUNT FINAL

Temps de calor

25.06.2011 | 02:00
Temps de calor

Un dia arriba l'estiu. L'escalfor entra a les cases, esbatana portes i porticons. S'hi escola. Res a fer. D'un dia per l'altre salten les mosques i els mosquits, entren dragonets enfiladors, les plantes decauen, els camps es rosteixen. Els carrers es deixen desolar. I la mainada se'ls fa seus, lliures per fi d'horaris escolars. L'escalfor de l'estiu és una llosa que senyoreja damunt dels caps. Aplana. Ni la platja és un consol perquè sempre en tornes pitjor que hi has anat. T'arrossegues. Enfiles dues idees i et cauen immediatament als peus, esbocinades. T'hi esforces. Mires de concentrar-te però la pell et distreu. A l'estiu, la pell es rebel·la, discreta com ha passat al llarg de l'any. S'humiteja, s'escalfa, enrogeix, es torra. Té un respirar francament pesat. La pell es converteix en òrgan i fa sentir el que has ignorat en temps de fred. El tacte es torna més viu. Una mà que la frega, uns dits que toquen, uns llavis.
L'estiu és temps de revoltes, perquè la paciència s'escurça. Hi ha dies que ho engegaries tot a rodar. És temps de divagacions, perquè tot distreu. De recordar, perquè si mires enrere els estius de la infància eren plens de coses que ara són tu, formen part de tu. Les inventaves quan passaven els dies de sol i platja i carrer i no tenies ni idea de com n'arribarien a ser, d'importants. Així que, el temps d'estiu i de calor depèn, com tot, de com es miri. I de com es visqui. La mainada, com sempre, aixecarà el castell del futur. Els adults mirarem de treballar amb el pes afegit del sol ?abrusador. Somiarem una mica de pluja de tant en tant que ens alleugereixi els dies. I si anem a mar no ens costarà recordar que un dia, ja fa anys, vam somiar que volíem ser mariners.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema