Als tres anys jugava a les curses de braus amb Picasso, amant de la seva mare i amic del seu pare, introductor del surrealisme. Tony va fer una mossegada al pintor, que va respondre amb una altra queixalada innocent.

Encara conserva la cicatriu de la mossegada que li va fer Picasso quan vostè era nen i jugava als toros amb ell?

No, i és una pena perquè si la tin?gués li hauria demanat que la signés, seria una obra d'art i estaria als museus. O no, perquè els meus fills m'haurien tret la pell per vendre-la.

Està lliurat a difondre l'obra dels seus pares. Creu que va ser poc coneguda en vida d'ells?

Sens dubte. La meva mare va enterrar tota la seva obra a final de la Guerra Mundial i el meu pare era massa modest per portar una vida d'artista, encara que es va fer prou conegut gràcies als seus treballs sobre Picasso i difonent l'obra d'altres artistes moderns.

Artistes com Man Ray, Max Ernst, Éluard, Henry Moore o Cocteau, a més de Picasso i Miró, freqüentaven la seva casa. Com va ser la seva infància?

Molt bona. No veia gaire els meus pares, perquè sempre estaven de viatge, però vaig ser molt feliç creixent en una granja i criat per una dida que era una dona molt sàvia. No em vaig adonar, fins que vaig tenir catorze o quinze anys, que els amics que tenien els meus pares eren persones inusuals.

Els millors amics del seu pare, Picasso i Man Ray, van ser amants de la seva mare.

Sent surrealistes, la gelosia no existia. Una de les persones clau en la vida de la meva mare va ser el fotògraf David Sherman i també va ser un dels íntims amics del meu pare i un dels personatges més importants en la meva vida. Els surrealistes havien pres la decisió de viure la vida fora de les restriccions convencionals i van treballar per eliminar la gelosia de les seves relacions.

Es va deixar encomanar per la mirada surrealista dels seus pares?

Molta gent té aquesta capacitat de mirar i pot assolir l'objet trouvé.

Com eren Picasso, Ray, Miró...?

Man Ray queia molt bé i em va influir més que qualsevol altre artista, feia que les coses més difícils semblessin fàcils. Picasso veia art en qualsevol cosa i tenia una forma extraordinària de donar vida als objectes. Desplegava una generositat enorme amb els nens. Era la companyia ideal per als nens i per als animals (rialles).

Miró?

El 1964, el meu pare va fer una retrospectiva de la seva obra a la Tate Gallery de Londres i recordo que a Miró no li agradava sortir a la premsa, però vam fer dues coses que li van encantar, anar al zoo i deixar-se fotografiar amb una serp pitó gegantina i amb un ocell semblant al pelicà. Va venir a casa nostra de Sussex i era com un monjo budista, només volia una tassa de te i seure al jardí.

Quins altres artistes amics dels seus pares recorda?

Tàpies. Vaig parlar fa poc amb ell i em va emocionar el record que conserva del meu pare; Roland Penrose és més conegut i recordat a Catalunya que a Londres.