Jeroni Matas, pintor i artista blanenc, concretament del barri de Mas Florit. La seva obra pictòrica es focalitza en l'hiperrealisme, però sempre amb un missatge rere cada pinzellada. Dimarts es va inaugurar el seu fresc de 8 metres d'alçada a la parròquia de Santa Maria de Blanes. El seu pròxim repte: el sostre de l'església.

Abans de tot, una curiositat: ni Geroni, ni Jerónimo. A què es deu?

El meu nom al carnet és Geroni, però vaig pensar a utilitzar Jeroni com a nom artístic.

Per què li van encarregar el fresc a vostè?

Segurament perquè conec molta gent de l'entorn de la parròquia, el meu pare i el meu avi han sigut campaners a Blanes. A més, tinc molt de contacte amb el capellà Miquel Àngel, qui ha estat un dels "pilars del fresc".

Quant temps fa que és pintor?

Des de ben petit. El fresc fa molt poc temps que el domino, només cinc anys, tres dels quals els he dedicat a aquesta obra.

Déu n'hi do...

He treballat de paleta i de pintor a la vegada. Per a fer l'esbós he trigat un any, i els dos últims anys els he passat fent de pintor i treballant amb el morter. Ha estat un gran repte per a mi.

Aquesta obra té algun significat especial?

És un homenatge als pagesos i als pescadors de Blanes, amb detalls com el rem de 34 pams. També hi ha espardenyes, en referència a tots els espardenyers que hi havia a Blanes.

Un fresc d'ara, però amb una tècnica de fa segles. No s'hauria d'anar avançant?

El fresc està molt abandonat. Però la meva particularitat és que ho faig tot alhora, de pintor i de paleta. La majoria només es dedica a pintar l'obra.

És molt vocacional.

Molt. He tingut la sort de conèixer Àngel Planís, un pintor surrealista que coneixia Salvador Dalí, i tot plegat em va ser de gran ajuda.

Va arribar a conèixer Dalí?

Només vaig coincidir-hi un parell de dies, però va ser una magnífica experiència. Vaig poder conèixer la Gala que, per cert, era una dona tota "estrambòtica". Tenia una cara molt expressiva.

Una crítica anònima sobre una obra seva de 2006 deia que era "un cant a l'objectivitat, un poema de la vida real". Perduraria ara?

Aquest fresc també té un toc poètic. Per exemple, hi ha un home que estira del rem i que representa el dolor del transcurs de la vida per alguna malaltia. Es pot observar que l'altre com?pany li diu que miri a l'horitzó, perquè més enllà del dolor, hi ha vida.

Se'l veu implicat...

A casa també he patit una malaltia important, i et trobes amb una càrrega al damunt. Per això s'agraeix que sempre hi hagi algú que ens digui que s'ha de mirar més enllà.

Alguna obra dedicada al seu barri?

Alguna he fet. El més curiós és que aquest barri m'ha inspirat molt. Davant de casa hi ha un parc on vénen uns nens africans per a jugar-hi, i m'han inspirat una obra que tinc a mitges.