Txell Costa ha posat en marxa un mapa de la crisi als mitjans de comunicació. Els internautes li fan arribar avisos a través deTwitter (#comunicacioretallada) i ella contrasta les informacions i les posa al mapa amb una icona de color diferent segons el grau d'amenaça de tancament de cada mitjà
Cal que toqui fusta, mentre fem aquesta entrevista?
Els catalans toquem ferro (riu). Però potser que en lloc de tocar ferro s'arremangui i es posi a treballar. No ens hem d'autocompadir, hem de buscar solucions, alternatives. "Si et lleves ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora..."
Ha elaborat un mapa o una necròpoli?
Mmmm... Jo crec que és un pot de vitamines! Veure la situació tan complicada ha de ser, més que mai, un revulsiu, tant per als periodistes com per als dirigents que, en última instància, prenen la decisió de tancar un mitjà.
Calia un mapa? Tots estan en perill...
És una manera de visualitzar-ho clar, de prendre consciència de la situació. I, de retruc, una font de consulta.
Té pensades futures ampliacions?
Ja ha viscut una primera ampliació. Primer només introduïa els mitjans que s'havien tancat (color vermell), els que estan en una situació crítica (groc) i en blau els que falten per contrastar. Ara també hi ha mitjans de nova creació (color verd... esperança). S'hi podrien incorporar els gabinets de comunicació que estan tancant. És un mapa viu.
Diu que no sempre pot contrastar?
En alguns casos he rebut avisos anònims que no he pogut confirmar ni per ningú que hi treballi -això costa molt, ja que la gent té por- ni per cap referència a algun altre mitjà.
Quina funció té el mapa, a part de terroritzar-nos a tots?
És una crida d'atenció: Senyors, si ens carreguem els mitjans, ens carreguem la democràcia. I és que la pluralitat és la base de la democràcia.
Però per exemple: molts catalanistes s'alegrarien si tanca Intereconomía. Això és bo?
Caldria rumiar si Interconomía és realment un mitjà. No podem anomenar "periodisme" qualsevol cosa, perquè així es devalua la professió.
La llibertat d'expressió només s'invoca per defensar les idees que ens agraden?
És humà. Tots volem estar en igualtat de condicions amb les altres idees.
A què obeeix la crisi de la premsa?
Amb bona gestió molts d'aquests tancaments s'haurien pogut evitar... i això és una situació que no hem creat els periodistes. Miri els mitjans públics locals: en els anys 90 -abans del boom immobiliari, amb pressuposts municipals normals-, a cada poble hi havia la seva ràdio i la seva televisió, i era sostenible. Què ha passat perquè ara això ja no sigui viable?
Per què està tan mal valorada per la gent, aquesta professió?
Per la degradació que viu, ja que es considera "periodisme" pràctiques que no ho són. Per fer periodisme de qualitat cal talent i invertir en bons professionals, i això és justament el contrari del que està passant.
