El corredor d'ultrafons i empresari Jaume Tolosa va ser convidat a Vilobí per l'Associació de Joves Empresaris i Emprenedors d'aquest municipi. Tolosa va fer una xerrada comparant una cursa de fons amb la direcció d'un negoci, activitats més relacionades del que pot semblar

No sembla que hi hagi gaires semblances entre una cursa i un negoci.

Doncs n'hi ha, i encara més si es tracta de curses d'ultrafons. Totes dues coses tenen molt d'aventura i de risc. Córrer 220 quilòmetres per l'Amazones o 250 pel desert del Gobi és molt d'esforç i força risc... més o menys com dur un negoci en l'actualitat.

Al menys a les curses no deu trobar ningú que el vulgui fer entrebancar, no?

(Riu) No, les curses d'ultrafons són força netes i evidentment ningú intenta fer-te caure, però també hi ha molta competitivitat i més d'un cas he vist en què caldria una mica més de fair play.

Reben almenys més suport per part de l'organització que els empresaris per part de l'administració?

He, he, en aquest cas les diferències són abismals. Si l'organització es comportés com el Govern, ja estaríem parlant d'una cursa d'ultrafons i d'obstacles, passant inclús per sobre dels arbres. Realment com a empresaris i com a catalans, en aquest sentit estem molt castigats.

Ho passa pitjor l'empresari o el corredor d'ultrafons, per tant?

L'empresari, per descomptat. A la cursa d'ultrafons es pateix moltíssim però almenys la fas perquè vols. D'acord, si un té una empresa és també perquè vol, però potser no esperava tan patiment.

Són millors professionals els que organitzen curses o els que organitzen l'economia?

(Pensa una estona) El problema és que tots n'estem molt desenganyats, dels que organitzen l'economia. Se suposa que és gent molt preparada, que procura perquè el país tiri endavany i per tant que hi tiri la petita i mitjana empresa... i t'adones que no, que estan molt lluny d'això. A la majoria de curses d'ultrafons és al revés, solen mimar molt els participants.

A un empresari li pot venir flat?

Un empresari pot patir flat, pot tenir rampes o butllofes als peus i pot ensopegar amb una pedra, però igual que en una cursa, quan li passa qualsevol d'aquests contratemps ha de continuar endavant.

No ha de saber quan afluixar el ritme per arribar a la meta?

Sí, això sempre. Per acabar una d'aquestes curses als llocs del davant no sempre s'ha de córrer, s'ha de ser prou intel·ligent per, quan hi ha una pujada tan bèstia que córrer no suposa anar gaire més ràpid que caminar, s'ha de caminar per tenir menys desgast. S'ha de reservar energia per quan pots córrer. Com en les empreses: hem estat molts anys corrent com bojos i ara hem de caminar, fer les coses amb seny i economitzar energia per quan puguem tornar a córrer.

L'important no és guanyar, sinó participar?

Evidentment, perquè avui en dia les empreses no guanyem, simplement participem (riu). Estem fent economia de subsistència per quan vinguin temps millors.