04 de agost de 2012
04.08.2012
Miquel Gaitán

"Donar litres d'alcohol a la gent és com donar de beure a cavalls"

04.08.2012 | 02:00
"Donar litres d'alcohol a la gent és com donar de beure a cavalls"

bàrman propietari del bar il·legal de lloret de mar


"Si has estat treballant de bàrman pots recordar molts còctels. Si parlem de whisky de malta en sé uns 4.000 i escaig"

Qui ha tastat un còctel de Miquel Gaitán s'adona que els autèntics bàrmans dónen als combinats sabors que no es troben enlloc més. Els 25 anys que fa que és al capdavant del bar Il·legal, a Lloret, li han destil·lat l'experiència i regalen el paladar dels clients.

És cert allò que un lloretenc va inventar el Daiquiri?
La història està que el Daiquiri no el va inventar Constantí Ribalaigua sinó que ell és qui li dóna forma al que després serà la cocteleria amb gel. A Cuba, on ell era, el gel era un producte de nivell i ell va dissenyar una sèrie d'elements per mantenir el gel sec i va fer-se importar la primera picadora de gel.
Hi ha planter de bàrmans a Lloret?
Ha sigut un bon planter, el que passa és que ens hem deixat una miqueta perquè el turisme massiu demana litres. Els bàrmans fabriquen còctels i begudes reconegudes o inventades per ells però això de donar litres és donar de beure a cavalls.
I aquesta fal·lera pel gintònic?
El gintònic fa vuit o deu anys era número u però aquests darrers dos anys ha sigut una bogeria. Fixa't que s'hi estan posant des de flors elèctriques fins a "peta zetas". Per als joves estrangers és com una cosa que prenien el avis, no tenen aquesta fal·lera pel gintònic.
I doncs, què demanen?
Ara a l'estiu el més venut és el Sex on the beach, el Daiquiri, la Margarita, el Tequil·la Sunrise, que és un gran long drink dels anys 60, es ven molt de Mojito, que és de Cuba però ha decaigut molt el que és el còctel de migdia com el Dry Martini, el Manhattan, el Whisky Flower o l'Affinity.
Ara que cita el Mojito... algú hauria d'explicar que això és un succedani del Julepe de Menta?
Perfecte! A veure, els americans que cultivaven cotó ja tenien el bourbon o el whisky de gra de blat de moro que, més o menys, van adaptar els irlandesos i anglesos que van anar allà. Aleshores, el que feien per refrescar-se a l'estiu era posar llimonada amb el bourbon i unes branquetes de menta esclafades, com després serà el Mojito, que realment els ve d'allà. A Cuba, en trobar-se amb un producte autòcton com era el rom van decidir utilitzar-lo perquè no els arribava tant de bourbon.
I qui prova el Julepe abandona el Mojito?
Ha de ser algú que li agradi també el producte. El bourbon té més aquest toc fumat, més lleuger i més sec que el rom. El rom era considerat més cutre, més barat i massa dolç i això era mal considerat perquè pujava massa en tenir tant de sucre.
I hi ha còctels propis a l'Il·legal?
En tenim un que es diu Southern Apple que està fet amb bourbon, poma granny smith de Girona i un toc de Campari. També en tinc un altre que es diu Dafne, dedicat a la deessa que es va escapar d'Apol·lo i van convertir després en Lloret. És un còctel d'aperitiu fet a base de vodka, licor de meló japonès i lauretum -licor autòcton de Lloret- guarnit amb una fulla de gessamí encastada en una de llorer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit