Javier Couso és periodista freelance i germà de José Couso, el càmera de Telecinco que va morir a l'Iraq presumptament a causa d'un atac de l'exèrcit dels EUA. Javier, que va participar al Festidok de Girona, continua lluitant perquè es reconegui que allò va ser un assassinat i es castigui els culpables.

Creu en la justícia?

Si no, no estaria lluitant perquè s'apliqui en el cas del meu germà.

Malgrat tot?

Sí, ja abans que el matessin, el meu germà i jo vam créixer admirant les mares de la Plaza de Mayo, que no deixen de reclamar justícia.

Queda algun dubte que el seu germà va ser assassinat premeditadament?

No en queda cap dubte, ja ha estat corroborat pels jutges i tot. Una sergent de l'exèrcit americà va declarar voluntàriament, afirmant que l'hotel Palestina, on hi havia els periodistes, era un objectiu militar.

Perdoni: l'exèrcit americà sabia que només hi havia periodistes i tot i així era un objectiu militar?

Precisament per això. EUA va dissenyar una campanya per tenir periodistes encastats. El meu germà era dels que no ho van acceptar i explicava les coses que no volien que s'expliquessin.

Hi ha més Cousos dels que pensem?

Els José Couso són la norma. Pensi que a l'Iraq han sigut assassinats més de 400 periodistes en nou anys. Sumi a això lesxifres de tots els altres conflictes armats.

Podrà arribar a perdonar?

Jo no busco perdonar, jo vull justícia. El primer és justícia, després ja veuré si perdono o no. En el que no crec és en la venjança, jo no vull matar els que va matar el meu germà, vull que un jutge determini si són culpables o innocents. No sóc Déu, per perdonar.

Com es va comportar en tot l'afer el Govern espanyol?

De tots dos governs, perquè hi han intervingut el del PSOE i el del PP i, tal com diu ara la gent del 15-M,van ser iguals. Van mostrar-se com governs colonials, amb total falta de sobirania nacional. Tots dos van ser governs vassalls, independentment del seu color.

Avui sabem menys que fa 40 anys, dels conflictes bèl·lics?

Malgrat tots els avenços tecnològics, n'estem molt pijor informats. Abans s'enviava un periodista a un lloc i podia estar un temps aprofundint la notícia. Ara ja no. No és culpa dels periodistes sinó de la precarització de la professió.

I per tant la informació pot ser manipulada.

Miri el conflicte de Síria. Totes les informacions surten de la mateixa font: un observatori de drets humans amb seu a Londres. A mi em van ensenyar a tenir diverses fonts, i després afegir-hi l'elaboració personal del periodista.

El seu germà va morir a primera línia, però hi ha molt de fantasma en aquest món dels reporters?

Molt de fantasma i molt de farsant. Era a l'Iraq -no com a periodista sinó pel tema del meu germà- i quan tornava a l'hotel hi havia un reporter que sempre em preguntava què havia vist pel carrer. Ell no sortia de l'hotel i enviava les seves cròniques.