Uns mesos abans de la celebració dels Jocs de Londres, el Comitè organitzador va elaborar un document breu amb instruccions adreçades als voluntaris que havien de guiar els visitants estrangers. Era un full amb frases curtes i definitòries dels perfils majoritaris que esperaven rebre i, concretament, els espanyols apareixem retratats com persones amb caràcter fort, molt expressius, parladors, directes i francs. Fins aquí, tot bé. Som imperatius, cridem i no sabem parlar anglès. La guia afegeix que gaudim menjant i fumem molt, tot i que malgrat l'extensa producció de vins -reescric literalment- bevem menys del que caldria esperar. Aquesta és la percepció que es té dels espanyols a Anglaterra. Menys benevolents s'han mostrat els alemanys en una enquesta d'opinió recent. Una majoria considera a Espanya un país corrupte, poc fiable, pobre, tradicional i de ciutadans ociosos i poc treballadors. És clar, ells són els que gaudeixen de l'estereotip positiu perquè se l'ha considerat un poble responsable i disciplinat. La novetat és que un 40% ens considera egoistes vers el clixé traslladat per la literatura de ser persones generoses, altruistes amb aquest punt quixotesc. O sigui que els tòpics continuen. És curiós, però, que ja no mengem paella cada dia i que ja no duem vestits de flamenc. Alguna cosa hem avançat. La simplicitat dels estereotips no deixa lloc a l'anàlisi ni a l'observació de les singularitats. Combatre'ls demana temps i nosaltres no podem fer gaire res. El cine, la publicitat, els diaris, la imatge dels nostres governants, tots ells tenen la clau per fer canviar aquestes percepcions. Mentrestant, haurem de continuar lluitant per ser reconeguts i acceptats com som.