Les vacances vénen sovint acompanyades d'una capa estantissa de tedi, un núvol d'avorriment, sobretot els primers dies i entre els més joves, que encara no treballen. Fins fa dos dies ocupaven les hores escalfant la cadira a l'escola o a l'institut i ara s'enfronten a un grapat de temps que cal organitzar. I no és fàcil. Pla ja deia que "el període de la joventut és el període més pobre, més magre, més ineficient, més desgraciat de la vida". Tenia raó, tot i que la joventut no és només això, però està bé repetir-ho ara que els anuncis s'entesten a mostrar-ne una imatge tan optimista com interessada. Pla va escriure un text sobre el tedi. Ho feia a Notes del capvesprol a partir de la lectura del llibre De l'ennui, de la Duquessa de Rochefoucauld. Les observacions de Pla són sovint tan agudes i tan ben matisades que passen la mà per la cara a molts psicòlegs. "El tedi s'apodera del cos humà quan l'esperit és prodigiosament despert o quan l'esperit és inexistent". Són dos tedis diferents i les seves derivacions també. "Tant l'esperit com la matèria humans són coses absolutament limitades i escassíssimes. Arriba un moment que no es pot anar més enllà. La persona que visqui dintre aquesta realitat -una mitjana superior- no patirà mai de tedi". La tele i les xarxes socials contribueixen més que cap altre invent a dissipar el tedi. No l'esborren, només el maquillen. Abans potser hi ajudaven més els llibres. Eren altres temps. Escriure també és una forma de transformar l'avorriment. Si l'escriptor és bo, en art. Però pitjor encara que avorrir-se és patir l'avorriment dels altres: hi ha qui dissipa l'avorriment de formes terribles. "La qüestió és tenir feina i, si no se'n té, fer-la, inventar-la, emprendre-la".
