Semblaria que el bon temps que fa aquests dies a Anglaterra s'ha conjurat perquè canviem d'opinió sobre tot el que envolta els britànics. I és que res és immutable, i menys les percepcions, que solen ser, sortosament, fràgils i inconsistents. Així com ningú diria mai que fa més calor a Londres que a Barcelona i que fa tal xafogor que comença a ser habitual veure joves i no tan joves banyant-se a qualsevol de les fonts que proliferen pels parcs de la capital de la Commonwealth. Per la mateixa raó, la gent no respon ni de bon tros al clixé que se sol atribuir a l'anglès tipus, que si prepotent, que si xenòfob, que si es creu el propietari del món, etc. Sí que és humà, com qualsevol de nosaltres, amb les seves fòbies i fílies, que poden ser diferents a les nostres o no. Que potser tenen el mal costum de cuinar amb opcions alternatives a l'oli d'oliva, però que la cuina casolana no es limita a les patates i el pastís de carn, també és cert. O sigui que ni ells cuinen tan insà ni nosaltres ho fem tan bé. Precisament, recordo unes declaracions de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster ?re?nyant-nos per presumir els ?espa?nyols de la dieta mediterrània que, jutjant per la creixent taxa de cardiopaties, càncers i obesitat, no és tan infal·lible. Per aquesta regla de tres, toca canviar el xip sobre moltes realitats, persones, cultures i meteorologies. Fins fa poc, havíem de refugiar-nos a la literatura per observar i conèixer mons diferents per desfer els prejudicis de l'endogàmia. Ara ja no tenim disculpa, les tecnologies i les comunicacions ens faciliten la tasca i si no ho aprofitem és perquè no volem. Ningú pot caure en la intransigència perquè no ho sabia. Les fronteres mentals tenen els dies comptats.
