Ahir vaig tenir ocasió de moderar en un col·loqui del Fòrum Nueva Economía el conseller de Territori, Santi Vila. No el coneixia. A penes l'havia sentit parlar en directe. I vaig quedar sorprès per moltes raons. Primer: és un polític poc convencional. Tant en les formes com en el fons. I això avui s'agraeix: aquí, a Madrid i, segurament, arreu del món. Parla clar, sense eufemismes, dient les coses pel seu nom i no s'enrotlla com les persianes en respondre les preguntes. L'oratòria és important i Vila la té. També és d'agrair que demani serenor en els moments actuals. La prudència en la manera de dir les coses és fonamental. Aquesta setmana, els pressupostos de l'Estat han determinat que la despesa d'obra civil a Catalunya sigui de 944 milions, una caiguda del 25,5% respecte a l'any anterior, i molt allunyat dels més de 3.500 milions que es van pressupostar els anys 2008, 2009 i 2010. Vila ha recordat que venim d'uns pressupostos gegantins influïts en un 50% per les inversions en TAV i que això ja s'ha acabat. Almenys, diu, es mantenen les apostes estratègiques pel corredor mediterrani ferroviari, els accesos al Port i la millora de rodalies. El missatge enviat des de Madrid és decebedor i justifica la queixa; però, per arreglar-ho, sempre s'ha de parlar; mai cridar. Algun amic meu asturià es posa les mans al cap quan veu el desastre de les comunicacions viàries a la seva regió que, cal no oblidar, és el bressol de les Espanyes. Vila, que dintre de poc sabrà els diners que li dóna Andreu Mas-Colell per invertir en infraestructures a Catalunya, reconeix que és el moment de saber gestionar els recursos escassos. És on es demostra qui és bon gestor.