Aveure si en la segona lectura de l'exemplar de Charlie posterior a l'atemptat terrorista hi trobo alguna cosa d'incitació a l'odi. A la primera, res. Potser l'odi és en alguna frase a què no arriba el meu francès de batxiller antic i estades fugaces? Si de vegades se t'escapa l'odi a casa o a la feina, potser no el reconeixeràs en una revista de sàtira política a la qual vas a riure i adonar-te de coses en les quals anaves despistat, odi inclòs. El número de Charlie posterior a la matança gihadista ha arribat als 7 milions d'exemplars de compra curiosa, solidària, plebiscitària o fetitxista. La lectura superarà en molt aquesta xifra per la rotació de cada exemplar i la distribució del setmanari per la xarxa. Milions de persones podran assabentar-se del que és la militància laica i, si estan atents i comparen amb el que s'està publicant en els mitjans convencionals, notaran que hi ha menys odi i negació de Déu que a les columnes i declaracions dels proselitistes habituals que no són Charlie. Els laics no neguen res: busquen per a Déu un lloc discret fora de les institucions que regeixen creients i no creients. Els ateus només neguen un Déu: Déu no existeix. Els creients de qualsevol dels tres monoteismes de la Mediterrània en neguen ?al?menys dos, tot Déu que no sigui el seu, alguns amb l'hostilitat de la competència a la qual s'ha descomptat la raó. L'odi és en ells, es nota en els que reneguen del bonisme per cridar la seva maldat i en els frontalitzats que demanen deixar-se de complexos. Com sigui, el missatge laic de Charlie arriba amb una difusió milionària, pròpia de les confessions religioses, inimaginable sense odi religiós. A veure a qui li pica l'odi en llegir-la. Si estàs sa, no incita ni a ficar-te amb la mare del Papa.