Dimarts vaig anar a escoltar el líder del PSOE al Cercle d'Economia de Barcelona. D'ell en tenia opinions molt diverses. Des del qui el considera un valor de futur al qui pensa que ja s'ha desinflat després d'haver comès erros de formes i fons els últims mesos. El PSOE és especialista a crear líders de transició: José Borrell, Joaquín Almunia i Alfredo Pérez Rubalcaba. No seria la primera vegada. El senyor Sánchez té bona planta i bon currículum, el que pot ser bo i dolent en un país que ha estat dirigit des de 1982 per un advocat laboralista, un inspector d'Hisenda, un polític professional i, ara, un registrador de la propietat. Em xoca molt que el candidat socialista comenci tutejant el president del Cercle, senyor Anton Costas. I que en el torn de preguntes i respostes també tutegi a qui el pregunta. En públic, això no ho he sentit fer a ningú. Sempre, a Catalunya, mantenim algunes formes. També em va preocupar un discurs buit, llegit, sense fons. Va caure en tòpics i va ser incapaç de respondre les preguntes d'alguns economistes de renom. Admirar els Estats Units perque creix i a penes hi ha atur -principalment per la flexibilitat del treball- i després dir que estàs a favor d'endurir la reforma laboral per dificultar que les empreses puguin contractar empleats és contradictori. Passa el mateix quan parla de federalisme i canviar el sistema de finançament autonòmic. Va dir que Espanya necesita més equilibris territorials. I es va quedar tan ample. El senyor Sánchez sap que se la juga en les municipals. Si Podem supera al PSOE, ja pot començar a fer les maletes. La senyora Susana Díaz, que té eleccions a Andalusia, ja espera.