El nou ministre de finances grec, Yanis Varoufakis, s'ha trobat l'agenda plena. Ja s'ho devia imaginar, el més calent és a la seva aigüera. L'agenda comporta nombrosos viatges arreu perquè l'estratosfèric deute del país no se soluciona amb una telefonada. Una de les notícies que destaca la premsa és que el ministre viatja en classe turista. No és el primer cop que surt una notícia com aquesta. Pablo Iglesias i Elena Valenciano també van sortir a la premsa per aquesta entranyable mostra d'austeritat: viatjar a Brussel·les en classe turista enlloc de fer-ho en bussiness, un pecat capital que cometen altres eurodiputats. Aquest estiu, quan els flamants diputats estrenaven cadira al Parlament europeu ja vam haver d'entomar lliçons semblants, sobretot per part dels de Podem. Afirmaven que dormien en un hotel als afores d'Estrasburg que només els costava 70 euros i que, per dinar, es cruspien un menú que no pujava de 10 euros. Bé, potser els agradarà saber que a Rue des Cavaliers hi ha un alberg ben còmode on els acolliran per molt menys. I que quan vingui el bon temps fins i tot trobaran uns quants càmpings a la seva disposició. A l'altra banda hi ha els 60 diputats que, tenint pis a Madrid, passen dietes de lloguer al Congrés, i encara hi ha els que van i vénen, no sabem si en classe turista, per anar a saludar les amistats, per dir-ho així. És sorprenent com agraden aquestes notícies. I amb quina facilitat confonem l'anècdota amb la categoria. Deia Ciceró que el poble mai no és jutge imparcial del valor d'un home perquè el dominen o el favor o l'enveja. Tenia raó. I la majoria de polítics ja hi compten.