Marca Espanya són les empreses espanyoles que amplien el canal de Panamà i el consorci que construeix l'AVE de Medina a la Meca. Marca Espanya és que el Govern espanyol posa la cara, diners i propaganda, les empreses posen l'obra i recullen els beneficis i, si hi ha problemes, el Govern espanyol torna a posar la cara i el que calgui. La marca Espanya que són les grans constructores amb telèfon directe al ministeri té problemes quan surt d'Espanya. Va passar a Panamà i passa amb el consorci que traça aquesta infraestructura musulmana per la fe d'alta velocitat. Els àrabs volen que l'AVE no arribi amb retard i es queixen que no tenen un interlocutor sinó 12, que són igual a cap. No cal ser saudita per exigir una persona amb qui parlar, traslladar queixes, exigir compromisos. Qualsevol dia es dirigiran a Joan Carles, rei pare, allà on sigui, perquè intervingui, mogut pel patriotisme i les despeses de gestió. L'enginyeria, que ha de ser enginyosa cada dia, estrenarà sistemes de contenció contra les tempestes de sorra i les dunes. Té la marca Espanya experiència en sorra de desert en moviment? Bé, hi va haver espanyols republicans en la construcció del ferrocarril transsaharià, que mai es va acabar perquè la sorra enterrava la via. Un documental de La 2, Cautivos en la arena, n'explica la història. També la primera part de Los surcos del azar, la historieta de Paco Roca, en què Miguel, que va sortir del port d'Alacant fins a Oran, va treballar al costat de jueus, musulmans, antifeixistes, francesos, polonesos i italians a preu fet, a 50 graus i a 10 sota zero, assedegat, menjant més sorra i mosques que ranxo, durant tres anys, fins que va poder tornar a Europa. Però aquesta gent no era marca Espanya.