La diplomàcia hauria de ser la manera civilitzada de resoldre els conflictes. Les darreres hores s'han incrementat els esforços de la iniciativa francoalemanya per rebaixar la tensió i evitar una guerra oberta a Ucraïna. Mentre es manté encara viva l'expectativa sobre un possible acord, els Estats Units han advertit que si no hi ha una entesa té en compte "totes les possibilitats", que és una manera de dir que no renuncia a enviar armes al govern ucraïnès. Els nord-americans han sortit escaldats la darrera dècada de tots els llocs on han posat els peus, però encara més d'on han girat la cara. Ahir mateix, el president de Síria, Bashar el Assad, presumia que rep informació sobre els bombardejos aliats sobre les posicions dels gihadistes de l'Estat Islàmic. Quina ha de ser l'actitud de la comunitat internacional davant d'aquests conflictes? A Líbia, on hi va haver un acord i un mandat consensuat per fer fora Gaddafi, avui els fonamentalistes han instal·lat els seus camps d'entrenament per formar els guerrers de la gihad. Si surts corrents després d'haver clavat una coça al vesper, el més normal és que les vespes et ?perse?gueixin. Els terroristes actuen a Nova York, Londres, Madrid, París, Sidney, i a tot arreu on poden, amb la intenció que els que els consideren els seus agressors canviï de prioritats i s'hagin d'ocupar de la rereguarda. Els que reclamen l'acció d'un gendarme global, amb capacitat suficient d'intimidació, haurien de considerar la necessitat de dotar-lo d'una autoritat moral inqüestionable. Els sistemes que basen la seva estabilitat en el contrapès tendeixen inevitablement a anar pujant l'aposta. L'èxit dels dèspotes és el fracàs de tots si acabem per assumir-los com el mal menor.
