Un cop oberta la caixa de Pandora de la "llista Falciani" sobre els comptes al banc HSBC de Suïssa es coneixen dades interessants. Unes són intrigants, altres òbvies i algunes misterioses. Hi apareixen banquers, empresaris, esportistes, cantants, testaferros, narcotraficants i monges de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. Hi van tenir 2,7 milions a Suïssa. De sobte, Girona és coneguda per un nou misteri. L'enigma plana damunt els que posseeixen fortunes en paradisos fiscals. Res no indica que les monges hagin sigut delinqüents però la quantitat de diners associada a una petita congregació religiosa desferma incògnites sobretot quan la germana titular d'un compte diu: "Alguns comptes poden tenir cert volum perquè estalviem per emergències". L'estalvi és una virtut. El paradís és a la Terra i al més enllà. Qui va a Suïssa és sospitós d'alguna malvestat. País que remet a l'ànima humana -la rica. A Suïssa hi ha felicitat. Les monges diuen que són transparents, que no paguen impostos perquè són una associació sense ànim de lucre. Això s'entén i no cal tenir fe per creure-s'ho però alhora projecta una ombra: la gènesi de la fortuna. De vegades convé saber l'origen de les coses i no només el desenllaç -compte tancat, inversions immobiliàries. És bo saber d'on surten, passen i paren els diners. Tot plegat és confús. És clar que per fer el bé o el mal s'ha de tenir un bon roc a la faixa.
