Internet ha esdevingut una gran caixa de ressonància que ho amplifica i dissemina tot, permetent que l'impuls irrefrenable de compartir una emoció tingui un efecte multiplicador, una obsessió que desborda els mitjans de comunicació i atrapa també marques, política i empreses. Perquè en això consisteix la viralitat produïda sobretot gràcies a les xarxes socials i Youtube, la propagació ràpida d'un missatge com si es tractés d'una epidèmia produïda pel contagi d'un virus. La base científica ens aclareix que aquest fenomen passa per una substància química com l'oxitocina, l'hormona que ens desperta les ganes de connectar amb els altres quan allò que veiem o llegim a la xarxa toca els nostres sentits. Així doncs, un meme és la idea o imatge que més cops s'ha compartit a Internet. Si l'univers dels memes farcit de bromes resulta imparable, una recurrència sovint molt pesada, el paradigma més recent recau en la fotografia del voluptuós cul de la mediàtica Kim Kardashian, per més senyes model i dona d'un raper. La imatge ha atret l'interès de 200 milions d'usuaris a la xarxa. Com explica Delia Rodríguez, autora del llibre Memecracia. Los virales que nos gobiernan, "al cap i a la fi es tracta de captivar l'atenció del lector i competir amb tot allò que hi ha a l'escriptori del dispositiu amb el qual navega per internet". De moment, el màrqueting de comunicadors i publicistes està emprant aquesta pràctica com a prova, però segur que quan es prengui consciència de la quantitat de persones a les quals arriba el missatge ens haurem de preparar per veure-ho com a estratègia política de qualsevol partit. I el contingut creat amb finalitats frívoles esdevindrà un producte de consum seriós.