i de cop un glop d'art perdurable. Uns segons durant els quals es desenvolupa una narració extraordinària. Un conte a penes vist però que conté una magnífica veritat oculta. L'ull no és prou hàbil per copsar-ho tot. El cervell processa el plantejament i el desenllaç, el nus i el conflicte l'imagina gràcies a petits retalls que li han esquitxat la retina. Les hores a la càmera lenta són l'única manera de descobrir els diferents camins que porten a l'excel·lència, les dreceres enmig la selva, les envestides d'enemics emboscats, el rebuf ferit dels felins als quals se'ls escapa la presa. "La bogeria és un moment de lucidesa enmig del llarg horror del seny" sembla ser que va dir E. A. Poe quan sortia de l'estanc.

Hi ha un tipus de bellesa que dura poc, és efímera i només es pot apreciar gràcies a l'atzar i que la humanitat ha maldat sempre per retenir i perllongar. L'ànsia de posseir la felicitat és un motor que manté sencera la il·lusió de conquerir la utopia. La utopia, però, sovint només dura uns segons, com la felicitat, és allò que encomana satisfacció i a l'hora sentiment de pèrdua. Contemplar una obra genial comporta l'alegria de ser testimoni d'un moment únic, d'il·lusionar-se en coses impossibles.

D'aquesta manera Lionel Messi va mostrar el seu talent diumenge passat al camp del Barça, així, es va contemplar que de vegades les coses somiades són possibles. Mentrestant el Senyor de les Mosques i els seus acòlits es retorçaven sota del soroll eixordador de milers de xiulets que els repicaran sota la closca fins a la caiguda del resclosit Imperi del Cretinisme.